Unes cervesetes fresques!!

Ahir dilluns arribàrem a la casa en Martí i jo, i sorpresa!, al pati selvàtic de l'àvia ens la vam trobar aixerrencada amb un barret, una drap per camisa i una faldilla que es podria confondre amb un sac. Tenia les mandíbules desencaixades i la mirada sèria, ens estava esperant. Ens esperava perquè segons ella, havia canviat els plans per en Martí,per donar-li la feina que havia de fer a canvi de l'allotjament que ella li havia prestat. Ens va rebre seca, tosca com una pedra i em vaig dirigir a ella per presentar-li a en Martí pensant que tindria ganes de conèixer-lo; el que tenia ganes era d'esclavitzar-lo. Només d'arribar va retreure a en Martí que no s'hagués presentat al matí tal com ella esperava, ens ha amenaçat amb que tenia el meu passaport i que s'havia de fer la feina que corresponia als dies d'allotjament.A en Martí se li va escapar un somriure nerviós i li va respondre que només havia estat dues nits a casa seva amb la qual cosa tampoc s'havia de fer tantes hores a canvi, cosa que la vella li va argumentar que mai l'havia vist a ell personalment però si que havia vist les seves pertinences dins la seva casa durant quatre dies amb la qual cosa considerava que havia de fer la feina per aquests dies. Jo estava flipant però sabia que es tractava d'una vella histèrica amb la qual cosa li vaig recomanar a en Martí que les paraules que li sortissin de la boca fossin agradables, serenes, i sonessin a "como desees".L'àvia presa de ràbia va estar tota l'estona donant feina que no sabia ni ella com s'havia de fer, la qüestió era tenir-nos ocupats, perquè considerava, i així m'ho havia fet saber, que era igual de culpable per aquesta irresponsabilitat ja que era jo qui vaig donar la cara per el Bisbalenc.Aquesta situació em va donar per riure, cosa que vaig aprofitar per canalitzar l'energia, respirar a fons, comptar fins a deu i obtenir pensaments positius per no acabar escanyant a la vella, tallar-la a trossets i distribuir-los per el jardí a l'espera que la multitud de fauna Australiana es fes càrrec de les despulles. Va ser una situació còmica i jo només desitjava que la vella s'asserenés i em tornés el maleït passaport, sinó confesso que la velleta no tornaria a lluir la seva vestimenta "pret a porter".Necessitava una cerveseta fresca!!, havia de sortir d'aquell cau i no em quedava més remei que deixar a en Martí amb la dona perquè continués explotant-lo fins que es fes fosc i la llum del dia fos tan minsa i inexistent que es fes impossible poder treballar amb la maleïda vegetació.Uns minuts més tard ja sostenia una copa gelada de cervesa mentre recordava la tensa i còmica situació que ens va tocar viure aquella tarda i gaudia imaginant com podia estar incordiant la vella al pobre Martí, que de ben segur li estava maleint els ossos d'aquell cos petit de cames arquejades.El temps de dues canyes de bona cervesa Australina i en Martí va aparèixer com un llamp per la porta amb la samarreta del revés, mostrant totes les costures de la peça de roba, es va dirigir cap a la barra a buscar el preuat i fresc premi i la simpàtica cambrera li va indicar amb una rialla que portava la samarreta del revés, mostra de com ràpid va sortir foragitat d'aquella casa, sense prestar més atenció que la necessària per localitzar la porta de sortida.Una horeta més tard i ja compartíem rondes amb dos divertits i borratxos Australians (Matt i Jeff) que no paraven d'explicar-nos històries de com cuinar la dura carn de cangur perquè es converteixi en un exquisit plat Australià. Vam tancar tots els locals als que anàrem. D'un bar a l'altre fins que els Australians ja anaven torts si més no a nosaltres ens ho semblava.Avui al matí ja teniem la histèrica vella ordenant-nos feina altra cop. Després de netejar algunes coses més i d'insistir que em tornés el passaport i discutir durant varis minuts a accedit a tornar-me'l cosa que ens em despedit d'ella amb una agradable Fuck Off!!.