Collonades

Preparant les maletes que canvio de destinació. Un dinar de quatres xavos a un tailandès i una bona bola de gelat al xiringuito del costat ha estat suficient perquè m'assegui una estona i em posi a escriure a falta d'altres pretensions. Fa calor, però a l'ombra si pot estar, de tant en tant passa un bri d'aire més fresc que m'espavila, la cambrera saluda als clients amb un bon tros de somriure i entonació exagerada per nosaltres, són les dos de la tarda i només em falta una hora i mitja perquè em reculli la Caron a la biblioteca municipal, passa gent pel carrer sense parar i estic destrossat per la ressaca.M'he acabat el gelat i el cambrer que sembla l'amo del local em porta un got d'aigua fresca de l'aixeta. En aquest país quan consumeixes quelcom et serveixen aigua a part, sense que la demanis. És així, i també pel que fa al alcohol només el serveixen a botigues especialitzades. Són una mena de licoreríes que venen tota mena d'ampolles i disposen de grans neveres que refresquen els articles. Pel que fa als bars, només els que tenen la llicència corresponent poden servir alcohol i els cambrers que serveixen aquests productes han d'haver fet un examen abans per acreditar el coneixement d'algunes normes alhora de servir als clients sedegosos i impacients per rebre la seva dosi diària. Diuen que els Australians tenen mal veure i sembla que sostinc aquesta teoria avalada per la meva pròpia experiència amb els dies que porto en aquestes latituds. Pel carrer trobem forces "homeless" persones sense sostres que deambulen pels carrers amb cara d'amargats i atrafegats amb tot d'estris i com no, a la seva mà una ampolla de vidre embolicada amb el paper marró típic de les pel·lícules americanes. Suposo, que el paper el porten perquè deu estar prohibit veure alcohol al carrer i d'aquesta manera sembla que passin més desapercebuts o no, suposo que la gent no pensarà que porten suc de taronja natural...


No sé si té a veure amb el consum d'alcohol o no, però pel carrer passa tot de gent amb una mena de banyes de cérvol de broma, normalment de color vermell i que es posen com una diadema al cap. Aquests paios i paies caminen, compren, prenen i fan les coses rutinàries amb tota naturalitat amb aquesta cornamenta colorida, no sé com tenen pebrots de portar-ho. De fet, jo només de pensar en portar-les posades, m'esgarrifo. Es veu que celebren les festes nadalenques amb aquestes collonades penjades entre orella i orella. No sé, potser m'atreveixo i me'n compro unes d'un color ben llampant i dimensions vistoses, potser serveix de teràpia i un deixa de sentir ridícul en situacions controvertides. Qui sap, potser d'aquí uns anys, per Nadal a Catalunya anem tots amb aquesta cornamenta i mentre comprem el pa, comentem Oh!, són boniques aquestes, o les meves són més grosses que les teves, etc. Ara, si arribo a casa i em trobo una donzella nua i la cornamenta posada....bueno....l'arreplegaria igual, l'enganxaria per les banyes i...li diria Bon Nadal carinyo....