Canvi de destinació

Després de parlar vàries vegades amb una persona que oferia casa a canvi de unes hores de treball, ahir vaig anar a casa seva per veure que és el que m'oferia. Tal i com havien anat les converses m'adonava que era una persona un tant especial, semblava susceptible i desconfiada. Finalment després d'entrevistar-me amb ella, una senyora d'uns seixanta i tants anys que viu sola en una casa que està una mica en estat d'abandonament, això sí, està situada a una zona considerada d'alt standing. Bé, només d'arribar ja em va comentar que no volia cuinar i que simplement m'oferia lloc per dormir a canvi de fer-li uns treballs. Semblava que fos la solució a tots els seus problemes, vaja que volia arreglar la casa a costa meva, joer.
Li vaig suggerir que comencesim amb una coseta i després una altra i així hem quedat. Aquest matí a les set ja estava la dona amb el barret a punt de donar-me feina. Mans a l'obra i li he arreglat un tros de jardí que no es podia passar per la vegetació que havia crescut. El lloc on estic és gran i ple de pols i ple d'objectes vells, sembla que la dona que m'ha dit que es diu Elsa té una mica de síndrome de Diògenes i té el pati i la casa plena de coses que segurament mai fa servir però que considera que qualsevol dia li dona sortida.
L'habitació és molt lluminosa i sembla ben bé que estiguis a la selva, plantes de multitud d'espècies poblen el jardí i ocells cabronets que no paren de cantar amb uns sons semblant als que sentia quan mirava les pel·lícules de Tarzan.
Ahir em va trucar en Martí que volia sortir de l'antro de l'Oasis backpackers on ens trobàvem i em va comentar si podia venir amb mi. Fet, unes hores més tard vaig convèncer a la velleta que la millor solució per moure trastos pesants era la unió de la força de dos Catalanets, a lo que ella va accedir posant alguna que condició.
La caseta on em trobo ara mateix és a les afores de Sydney i no disposa d'internet, la senyora diu que gasta molt, ja m'ha recomanat vàries vegades que si haig de recarregar el portàtil o faci a la biblioteca pública, cosa que li vaig respondre afirmativament i en la soledat de la nit quan els ocells ja dormen i ella també aprofito furtivament per connectar els endolls.
Apa espero poder continuar escrivint algunes ratlles més aquests dies però sinó és per el tema de la connexió inexistent a la casa.