25 dic 2009

Nadal a Bundeena



Bundeena és un petit, bonic i ben situat poble de costa. Cases que creixen com xampinyons, sense una alineació o ordre urbanístic establert però que compleixen sobradament els requisits per una convivència agradable. Cada una de les cases disposa del seu frondós jardí on pots trobar centenars d'espècies diferents de plantes acompanyades per els sons i cants dels ocells exòtics que no deixen de xerrar durant tot el dia. Les cases són colorides i cada una d'elles és diferent de l'altra, tant el disseny com la ubicació i orientació; son com fetes a diferents fases i per els mateixos residents que modifiquen l'estructura a mesura que canvien les necessitats o gustos. Sí, són casetes capritxoses, alegres i cada una d'elles té la seva pròpia personalitat. És curiós que l'arquitectura de la casa pròpiament dita manté els requisits de construcció establerts, estan anivellades i a plom però pel contrari les tanques de les cases que delimiten els jardins són completament fetes a ull i no per això deixen de tenir la seva gràcia i utilitat. La zona de platja també té plantades aquestes casetes a primera línia de la costa, ben a tocar a la sorra, des del pati podries pixar a la sorra sense fer gaire esforç. Fora el perímetre de cada una d'elles no pot faltar el cotxe 4x4, familiar o autocaravana normalment de benzina. Els cotxes són a l'estil americà però amb un toc de "quilleria", sobretot pels accessoris que solen afegir, com les llandes extremadament vistoses i llampants de dissenys "orteres", són com els cotxes "tuneaos" que trobem a casa nostra. Aquests tipus de cotxes els solen portar més les persones d'origen asiàtic i aquí acabo.Les gotes de pluja han estat remullant tot el dia el paisatge nadalenc Australià, un dia humit, fresc i molt tranquil que ens ha convidat a fer un passeig per la zona que definiria com a manglars a pesar que mai n'hagi vist cap en directe, més aviat en algun que altra documental. Iniciem el camí vora la platja on es poden observar famílies gaudint del dia de Nadal instal•lats en tendes de campanya, casetes de fusta vora la platja i autocaravanes. El dia és humit i les gotes d'aigua no es cansen de caure minúscules, lentament humitejant tot el que toquen; és un pel incòmode però no molesta excessivament. Al cap d'uns cinc minuts vorejant la platja la Caron em convida a seguir-la a través del que sembla un bosc i el terra es converteix en fang, enganxós del qual creixen tot d'arrels, estem en un manglar. A mesura que prosseguim apareixen del terra centenars, milers de foradets que emplenen la catifa fangosa per on trepitgem. De cop i prestant una mica d'atenció i sense fer soroll, es pot veure al terra com milers de crancs de petites dimensions es van posant dins els forats a mesura que nosaltres ens acostem, és increïble la quantitat de bitxos que es mouen a gran velocitat, corren sincronitzats com si sapiguéssin quina és cada una de les seves casetes. Aigua, fang, més forats, arbres i petges de diverses espècies animals i arribem a una zona costanera on hi ha una petita platja rocosa que alberga l'aigua de mar però la manté parcialment estancada. Seiem i posem els peus sobre l'aigua que la noto calenta, i s'aprecia neta. A les roques multitud d'ostres que s'amunteguen les unes sobre les altres formant peces de roca de formes atzaroses, algunes d'elles tenen incrustades cargols de mar. Estem ben humits per la pluja que ha descansat sobre nosaltres i decidim fer marxa enrera, tornar a casa de la Jenny per prendre un tè i unes galetes de mantega. De tornada, al costat de la platja, tornem a veure els campistes que gaudeixen del menjar del dia de Nadal, barbacoa, cerveses vàries, copes de xampany i no els pot faltar l'arbre de nadal sobre la taula o ninots del Papa Noel per tot arreu, els nens ja han acabat i passegen amb xubasquero les bicicletes.
Prenem el tè, xerrem i la nit tapa els arbres de la casa de la Jenny. Unes cervesetes fresques, quelcom de picar i després de multitud d'intents per parlar amb la Paula, aparco el mòbil a l'espera que soni d'un moment a un altre. Potser demà, ara és hora de dormir i ja tinc un sofà ben acondicionat per conciliar el son reparador. Bona nit i Bon Nadal

2 comentarios:

Unknown dijo...

Bon Nadal!! aquest matí feien un reportatge sobre els crancs de la costa australiana. Era impressionant.

Encara que no puguis localitzar la Paula, de ben segur que ha estat pensant en el seu pare tot el dia.

Noe dijo...

Pepitu!!!! Que avui dilluns 28 és el teu cumple!!! :)
Moltse felicitats, iaiet. Que ho disfrutis i et cantin el Happy Birthday amb accent australià!
Petonets desde Barcelona!! :)
Noemí.