Finalment el dia 8 de desembre arribo a la ciutat més poblada d'Austràlia, després de trobar-me enxovat durant 21 hores dins el Boing 757 de British Airways ja començo a tenir ganes d'estirar les cames.
Un passeig i ja localitzo el minibus infierno que em portarà fins a l'Oasi on hem quedat amb la Mercè per tal de fer un petit intercanvi i interncanviar opinions. Dic Oasi perquè la Mercè es troba juntament amb en Martí a un Backpackers, una mena d'hostal on s'allotgen tots els joves que van carregant motxilles. Aquest precisament és un hostal regentat per orientals, d'origen Koreà, només surten jovenets d'ulls estrets carregats de tecnologia i pantalons de surfers.
Un cop entro a dins el xiringuito aprecio que no es tracta precisament d'un establiment on predomini l'olor a flors fresques i neta lleixiu, més aviat moquetes ronyoses, parets polsoses i greix barrejat amb tota mena d'acars que li donen un aspecte més aviat Britànic de suburbi decadent, on els lavabos plens de pèls de totes nacionalitats d'orient, barrejat amb les cortines de les dutxes decorades amb bolets, que poblen tota la seva superfície i que impedeixen veure l'estampat ortera tret d'un supermercat del todo a cien Chinès. Sí, has de tenir bona vista per evitar tots aquests obstacles i fauna que pobla aquest hostalet de nom apropiat (Oasis).
Pel que fa al dia, és més aviat nuvolat i grisos, núvols que deixen entreveure uns rajos de sol que il·luminen tot d'espècies botàniques desconegudes per mí, arbres de troncs mil·lenaris que em recorden com de pobres ens hem quedat els Catalans, d'alguna cosa els ha de servir als Australians tenir menys història que la truita de patata; nosaltres amb tots aquests anys d'evolució ens hem carregat tot aquest preciós llegat biològic.
A mesura que m'endinso amb el conductor i dues noietes d'aspecte agradable que no passen de la trentena procedents de la vella Europa, del nord d'aquesta, per tant típicament rossetes, em deixo sorprendre per les grans torres que s'erigeixen fermes cap a tocar el cel, una munió d'edificis que impacta agradablement a la meva arribada.
Un cop em presento al Backpackers i descarrego la motxilla amb la roba ben planxadeta, cosa que mai tornarà a estar durant el meu periple per aquestes latituds, provinent de la caseta que he abandonat per uns dies, una trucadeta a la Mercè amb el meu mòbil Vodafone de nova adquisició amb un número que comença per zero.
Un cafetet a un xiringuito i ja comença l'itinerari per les botigues del centre per comprar les cosetes imprescindibles per viure per aquí, com són les cremes solars, cremes antiparasitàries i condons (estic optimista ;-)).
1 comentario:
Molt bo company!!! Començo a llegir la teva aventura australiana! !
Publicar un comentario