Lady Musgrave

Després de passar per Bundaberg per veure el naixement de les tortugues i de ser testimoni del seu primer viatge en busca de les onades i al dia següent fer una visita a la destil·leria de rom més important d'Austràlia (Bundaberg Rom); ens adrecem a 1770, topònim de la localitat que fa referència a l'any que James Cook va posar els seus famosos peus a aquest indret. No gaire res a destacar, com sempre platges solitàries i immenses que et conviden a passejar i al poble en sí, cases aïllades amb el seu jardí perimetral, cotxe 4x4 o de gran cilindrada, la barca com no aparcada al portal de casa i la bandera Australiana amb la cara ben neta que s'aixeca orgullosa.
Després de contractar un viatge a la petita i inhabitada illa de Lady Musgrave ens hi adrecem per fer submarinisme o intentar-ho, ja que tant el Francès que m'acompanya com jo varem oblidar-nos de dur la llicència federativa que ens acredita com a coneixedors del medi subaquàtic. Malauradament després de provar diverses tècniques per convèncer al monitor de que teníem el diploma, inclús el suborn, que per cert aquí està molt mal vist, ens vam limitar a llogar unes ulleres i uns "patos" per fer una mica de Snorkel i veure els coralls i els animals que poblen la gran barrera de corall.
Una hora i mitja de camí i arribem a la illa, l'aigua blau turquesa, sorra blanca i fina, arbres que neixen no sé com i ocells que són els amos i senyors de la seva parcel·la de paradís i t'ho fan saber amb els seus molestos cants que entonen milers d'espècimens a l'hora creant un ambient d'absoluta follia. Corrent cap a la platja i el so infernal desapareix per sentir a flor de pell la carícia de la brisa marina i la seva cançó que convida a la calma i la observació de les turistes amb poca roba que passegen amb la boca oberta.
Un cop a l'aigua i les ulleres posades m'engresco a baixar uns quants metres de profunditat per apreciar els peixos que habiten les aigues tranquil·les de la llacuna, sempre protegides per mil·lenaris coralls que sense pressa han format aquesta muralla protectora, en forma de piscina circular quilomètrica que envolta la illa de corall.
Uns minuts i descobreixo un petit tauró que sembla que dorm, que no té gana i no fa cara de ser gaire perillós, m'hi acosto amb la càmera estanca que he comprat per quatre xavos i li faig una foto per ensenyar-li a en Guille Pitit (que és un fan dels taurons, encara que ell prefereix els que tenen cara de pocs amics i les dents de més de vint centímetres).

Rainbow Beach, després de travessar boscos quilométrics d'eucaliptus i mes eucaliptus arribem a aquesta petita i diminuta localitat destinada exclusivament al turisme. Algunes cases que les podr’em classificar d'estiu a pesar que algunes d'elles acullen permanentment als seus residents que es dediquen básicament al sector serveis i compaginen aquesta activitat amb el gaudi de les onades o la pesca de forma esportiva.
Aquest poble plantat sobre una catifa de sorra en forma de dunes ens descobreix el t’pic carrer Australiˆ on trobem botigues i establiments disposats a banda i banda per˜ aquesta vegada amb un sabor turístic i extremadament comercial. Un passeig per la platja immensa, blanca de sorra fina, acariciada per les llargu’ssimes onades que s'acaben abandonant amb l'ultim sospir a costa provocant l'alegre rodolar de les desgastades pedres sobre la sorra que les acull.
En la distáncia, cap a l'horitzó s'aprecia la immensa silueta de Fraser Island que ens saluda envoltada per una opaca capa de boira que la cobreix.
Ens han comentat que les prediccions del temps per els dies que tenim prevista la visita no són gaire bones, més aviat sembla que l'illa ens rebrá amb pluja, peró com bé diu la noieta que ens ha llogat el 4x4 el risc d'incendi ser és menor, quins collons!!.
De moment hem anat a parar a un hostal que ens acull amb un ambient juvenil, de cervesa fins les dotze, porrets de maria i noietes ben dibuixades.
De moment fem una paradeta per relaxar-nos i dedicar el nostre temps a passejar pels itineraris que ens reserva aquest dest’, visites a la platja deserta i aborrir-nos a l'ombra dels eucaliptus, mentre veiem passar els backpackers carregats com cargols amb les seves bosses multicolors.

Fraser Island

Finalment hem ultimat tots els detalls que ens mancaven per poder viatjar en condicions. S'han hagut de fer algunes modificacions al llit que compartim el petit espai que disposa aquesta minúscula furgoneta, s'ha de tenir en compte que el paio amb el que viatjo, en Fanch, fa quasi dos metres de llargada. Hem hagut d' allargar les potes del llit per fer-hi cabre sota el catre una nevera elèctrica, una d'aquestes coses modernes que ens faciliten la vida. Després de fer números i de veure que cada dia havíem de comprar una saca de gel a quatre o cinc dolars cadascuna, vam decidir fer la inversió de la compra de la nevera. Per una banda la nevera i per altra els temes dels sacs de dormir, les cadires per relaxar-nos un cop en ruta mentre veiem passar els cangurs o la ràdio del trasto que quan la vam comprar no disposava de tal element indispensable. En Fanch és home de poquetes paraules i una mica de música o les notícies de l'ABC són d'allò més entretingudes entre silencis eterns.
Suposo que en qüestió d'uns dos o tres dies ens plantem a l'illa de sorra més gran del món, Fraser Island, la qual està a uns cinc-cents quilòmetres del lloc on ens trobem actualment. Es veu que rep aquest nom perquè el capità d'un vaixell de nom Stirling Castle que es dirigia a Austràlia al 1836 va naufraga amb la seva dona, ell va morir i ella  va tenir la sort de poder arribar a la illa i amb ajuda dels aborígens de la zona va poder sobreviure, d'aquí que després d'una temporada a l'illa va ser rescatada. Un cop a Melbourne la senyora d'aquest il·lustre cavaller de cognom Fraser va escriure les vivències a l'illa i va fer popular aquesta amb lo qual l'illa va rebre el nom d'aquest Britànic i la seva popular dona.
De tota manera aquesta illa ja estava habitada pels aborígens i ja tenia un nom que era K'gari que vol dir paradís en la llengua aborigen de la zona; un cop més els Britànics colonitzadors bategen tot allò que trepitgen.Tinc ganes d'arribar al lloc, plantar la tenda de campanya que he comprat i dedicar-me a fer curts passejos per la platja, banyar-me als llacs d'aigües transparents i cristal·lines que hi ha a l'illa i deixar que el temps passi mentre m'encanto amb qualsevol cosa que trobi. No estaria malament una mica de companyia femenina... potser els esperits dels aborígens estan de la meva part i m'aconsegueixen alguna fruita prohibida del paradís n'gari.

Rumb a Fraser Island

Després de molts dies de "no comments" degut a les males conexions d'internet i la meva vida nómada haig de comentar que hem comprat una furgoneta molt petita, diesel que ens ha de portar per algunes destinacions Australianes i la primera serà Fraser Island, la illa de sorra més gran del món. De moment estem arreglant l'interior de la furgoneta per acondicionar-la, li hem fet un llit més aixecat per aprofitar el sota per les provisions i les motxil·les. Avui aprofitarem per acabar de fer les compres     dels lleçols o sacs de dormir i d'arreglar els papers de l'assegurança i ITV i de posar música al trasto  per fer els trajectes més agradables.

Continuaré...

Roba neta, seca i a punt de marxar

Dissabte al matí, després de rentar durant una mitja hora la roba polsosa a mà, amb la galleda i el detergent pertinent em disposo a penjar la roba que he hagut de distribuir-la arreu, buscant llocs adients per desar les peces de forma que no les perdés, sense pinces ni penjadors.
Un cop acabo la feina m'adreço a Katoomba per conectar-me a internet i fer un cafetó al Carrington's, de cop apareix del no res una massa fosca que tapa completament el sol i em disposo a entrar a la biblioteca municipal per fer les gestions, un cop a dins trons, llamps i milers de litres d'aigua caient del cel, a galledes, mare de Déu!, la bibliotecaria comença a córrer mentre avisa als clients de que retirin tots els endolls que hi ha pel terra i de cop el terra de moqueta blava queda cobert d'aigua i noto el fred humit a la planta dels peus, no em queda altra que remangar-me els texans i esperar a veure que passa. Va durar uns deu minuts i després la bibliotecària ens va convidar a sortir del local.
Evidentment la meva roba, com no podia ser, va quedar enterrada entre el fang del pati, completament integrada entre els bassals i el terra empastifat.
No em queda altra que tornar a rentar-la i esperar a l'endemà per portar-la al poble a assecar-la i aprofitar per entrar en dels Pubs del poble, on es respira un ambient més aviat decadent, adornat amb parets polsoses, moquetes quiques i pintes de cervesa per tot arreu, gairebé tot homes i alguna que altra grassa dona passejant per la barra amb cara de pocs amics, en demano una de ben fresqueta i m'endreço en un racó per escriure aquestes línies, mentre no deixen de passar grenyuts amb barba pel meu costat.

Abandono Wentworth Falls

Després de passar unes dues setmanes a Wentworth Falls i de treballar a l'escola Hippie, abandono aquest lloc amb un bon sabor de boca. A l'escola a pesar de no estar molt gaire acondicionat i de no disposar de serveis bàsics com l'internet, tv i d'altres mancances vàries es pot dir que ha estat una experiència positiva. La gent molt oberta en general, acollidora y les rodalies són una delícia per explorar diàriament si el temps boig ho permet. He fet alguna excursió per les Blue Mountains i he conegut els pobles propers amb la seva gent i la manera de fer que tenen aquests Australians de les muntanyes.

Aquests australians i Australianes que només d'entrar a un lloc i d'intercanviar mirades et saluden amablement i faciliten la conversa. Persones que coneixen de tots els països del món i de les seves cultures, gent que ha viatjat habitualment i que esporàdicament necessiten sortir d'aquest continent en busca d'altres visions.

Pel que fa a la música, es pot gaudir a gairebé tots els bars dels pobles importants d'actuacions en directe i la gent fa cua per tal d'assistir-hi. La qualitat d'aquestes és variada però realment ha estat una sorpresa agradable per mi.

Llibreries per tot arreu, botigues de llibres de segona mà i a les estacions de tren taules plenes de llibres vells per compartir amb la gent que tingui ganes de llegir, realment curiós i espero que útil ja que n'he arreplegat algun però la literatura anglesa encara no se'm fa gaire amena

Steiner School a les Blue Mountains

Aquesta tarda la Caron m'ha volgut portar a la meva pròxima destinació, m'ha comentat que li venia de camí i que li venia gust portar-me. Després d'una efusiva despedida ja estic al mig de les Blue Mountains a Wentworth Falls a l'escola bressol que està en construcció. He arribat i la Caron m'ha dit que en aquell lloc estava plè de Hippies i la veritat la primera sensació ha estat aquesta. Estan arreglant i modificant una escola i veig que hi ha molta feina a fer. Utilitzen tota mena de materials per reciclar, pneumàtics de cotxe, palla, fang i tota mena d'objectes diversos que es puguin reutilitzar. Som una bona colla de helpers (ajudants) i gairebé tots són de França i joves, una mitjana d'edat de 25 anys.
Només tinc una petita impressió del que m'espera però de moment sembla agradable.
Unes noietes franceses han preparat el sopar a base de pastanaga i amanides vàries i la veritat es respira un ambient agradable i aprofito per escriure quatre ratlles mentre escolto a en Jack tocant uns acords de guitarra.
Demà serà un altre dia, el dia d'aclimatació i de veure realment el que s'està coent per aquí.
Apa vaig a escoltar una estona la guitarra a veure si m'agafa una mica la son i puc conciliar-lo.