tag:blogger.com,1999:blog-66593869965557140352024-03-13T19:08:37.914-07:00ANTIPODANDO Australia i Nova ZelandaNOTICIARI DIARI AUSTRAL
-NODA-
Bitàcora d'un viatgerUnknownnoreply@blogger.comBlogger30125tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-20987047250538251412010-04-22T08:13:00.000-07:002010-04-22T10:56:35.019-07:00Ja he arribat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Helvetica; font-size: 12px; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></span><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S9CNxyoWNyI/AAAAAAAAAIs/cb7z5CyLHpY/s1600/Torno+a+casa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S9CNxyoWNyI/AAAAAAAAAIs/cb7z5CyLHpY/s320/Torno+a+casa.jpg" /></a></div><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Helvetica; font-size: 12px;"></span>No gaire a comentar, simplement he tornat al lloc d'inici. De tant en tant em pregunto que faig aquí però deu ser la reacció natural després d'aquests mesos fora. Lo més important, es que he pogut veure la meva estimada Paula i hem estat dos dies junts a l'espera de poder tornar a repetir-ho. Com a sorpresa, la carta de la meva filla que vaig trobar esperant-me a sobre la taula. Boniques paraules que afalaguen a un pare orgullós d'haver participat en la creació d'aquesta personeta cada cop més independent, cada dia més preparada per començar navegar.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-39106591192044462222010-03-18T14:39:00.000-07:002010-03-18T14:55:02.920-07:00Els crits sords de les maletes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S6Kddw4kwMI/AAAAAAAAAIk/0KFMpaNaDvg/s1600-h/maletes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S6Kddw4kwMI/AAAAAAAAAIk/0KFMpaNaDvg/s320/maletes.jpg" /></a></div><br />
Des que vaig arribar a casa la <a href="http://www.pattillo.co.nz/diana_burns.php">Diana</a> sembla que el temps s'estira. Vaig arribar a Wellington des d'Austràlia i notava que tenia ganes de relaxar-me, deixar-me portar sense preparatius i planificacions diàries, cada dia un nou itinerari, sempre a toc de pitu. Aquesta manera de fer havia estat en el meu últim més Australià el meu modus vivendi. Obria el Lonely Planet i no sabia ni per on començar, me'l mirava, analitzava la seva portada esperant notar les pessigolles de la inspiració em rasquessin sota el nas però res d'això passava, ans al contrari, em limitava a tancar el llibre i desar-lo dins la motxilla. Tenia ganes de passejar, veure la gent com caminava per la ciutat, olorar els carrers, sentir la brisa del mar colonitzant el port de Wellington i d'assaborir un aromàtic cafè en una terrassa banyada de sol amb boniques vistes. Un cop allí assegut intentava preguntar-me que carall faria demà dirigint la mirada cap al fons del paisatge, on la línia del mar s'abraça amb el cel i res, no obtenia resposta, simplement m'adonava que no m'importava tornar a fer el mateix un altre dia més.<br />
Em llevo al matí i espero que el temps m'encarrili i em dirigeixi cap a l'hora següent, tinc gana menjo, tinc son dormo, tinc xarrera parlo i així sense més pretensions.<br />
De tant en tant alguna sorpresa, em donen una feina nova, netejo la casa, o col·loco el rentaplats nou que la Diana ha comprat i així successivament, encarrilant cada una de les hores i mirant com sense voler aquestes hores es van omplint de contingut que trobo agradable.<br />
L'altra dia vaig estar parlant amb la Diana, que és una periodista reputada a Nova Zelanda i li vaig comentar que m'agradava escriure i que sentia que no ho feina malament però que no tenia la seguretat que aquesta impressió meva fos certa. Li vaig argumentar que qui més bé que ella per valorar els meus escrits guardats a la memòria del portàtil i fer-me una crítica imparcial i honesta, reiterant-li diverses vegades que fos sincera amb la seva opinió. Al cap d'unes hores em va dir que li agradava com ho feia i em va oferir una feina de corregir o refer escrits en espanyol de pàgines web Neozelandeses que volen promocionar-se als països de parla hispana. Vaig acceptar encantat i en dues horetes vaig enllestir el meu primer treball remunerat a les antípodes. Al dia següent el client va trucar-la dient-li que el treball li havia agradat i que li enviaria més feina d'altres webs de la seva associació.<br />
M'agrada la forma simple de relació de les persones en aquest país, estic content i espero que demà les maletes em facin un crit d'atenció i em guiïn cap a la meva nova destinació o no...<br />
<br />
P.D Salut!! Avui és el dia del pare i el meu Sant, fa un sol que escalfa la fresca tardor i a la terrassa si està de conya, vaig a fer-me un altre tè.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-77001961160889356532010-03-13T23:54:00.000-08:002010-03-13T23:54:44.395-08:00Furgoneta i altres dissertacions<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5yVfT34MAI/AAAAAAAAAIU/ILPOiIYrb0k/s1600-h/Wellington-123.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5yVfT34MAI/AAAAAAAAAIU/ILPOiIYrb0k/s320/Wellington-123.jpg" /></a></div><br />
Posar-se les piles, això mateix haig de començar a fer. Després d'uns dies de sorpreses i en la tranquil·la Wellington he gaudit d'una casa per mi solet, he fet de Rodríguez, la Diana m'ha deixat la casa mentre ella s'ha desplaçat per qüestió de negocis y he aprofitat per fer tasques pendents que tenia, que les havia deixades arraconades totes juntes en un piló a la vista però mai no tocava. Aquest cap de setmana he estat preparant papers i veient cotxes, vehicles per comprar i començar el meu viatge per Nova Zelanda, per explorar els seus paisatges, muntanyes i fauna que l'habita. He trobat una furgoneta Diesel que em pot anar de perles per posar-hi un matalàs i estris de cuina i d'aquesta manera estalviar-me pensions i restaurants; espero vendre-la un cop l'hagi utilitzat.<br />
La calma, la bona sintonia amb la gent, els somriures desinteressats dels comerciants que no estalvien en fer-se entendre i ajudar sense que els suposi un esforç, donar les gràcies al conductor del bus, perdre el compte de les vegades que t'han desitjat G'day, la frescor de la seva arquitectura sense impediments ni senyals de prohibit això o allò, les noietes gracioses passejant i com no la música en directe pels carrers i bars m'han acabat captivant i m'han convertit en un fan d'aquesta polis de les antípodes.<br />
Aquest país sembla que funciona i es respira un aire fresc d'esperança, un optimisme que va acompanyat de manca de burocràcia farregosa, limitadora i inútil a la que estem acostumats. Sembla que les idees es poden convertir en realitat seguint una línia recta i no a les corbes que ens han ensenyat, ells en diuen "Think Kiwi" i la veritat és que hauríem d'aprendre a viure més fàcil.<br />
De vegades penso en el meu país i sobretot després de saber en què s'ha convertit durant els dies de la nevada. Sento una profunda decepció una i altra vegada, davant la pasivitat dels polítics de torn, les empreses sangoneres que només fan que xuclar sense donar res a canvi i la burocràcia, aquest tronc cabró que es posa en mig de les rodes de la nostra existència, que ens fa cansar inútilment, fins i tot ens fa tirar la tovallola abans d'hora o ens fa desistir de fer res abans de començar.<br />
He pensat incomptables vegades en possibles canvis a realitzar en pro d'una societat que ens donés una vida més simple, més humana, més enriquidora, més noble i un cop veig les rodes gegants, els seus engranatges summament complicats que es cargolen una i altra vegada consumint inútilment energia i esforços preuats. De cop em sento petit, diminut, insignificant i abandono la idea, poso la tele i miro Gran Hermano fins que els anuncis em desperten la imaginació i apareix de sobte, la imatge de la destrucció purificadora, del foc, de l'aigua, dels elements que inunden tot, i les rodes, els engranatges, els homenets que les fan moure desapareixen per restar en l'oblit i apareix en la distància un colom blanc amb una branqueta d'olivera, vola cap al vaixell del capità barba blanca que porta la nau carregada d'esperança... encara que només sigui per uns segles de res.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5yWMx_m2_I/AAAAAAAAAIc/3g_9iiKhBmo/s1600-h/Wellington-111.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5yWMx_m2_I/AAAAAAAAAIc/3g_9iiKhBmo/s320/Wellington-111.jpg" /></a></div><br />
Suposo que deu haver alguna altra manera d'esdevenir canvi efectiu, seguirem pensant, l'esperança després d'una cervesa fresca i un coixí tou torna a fer la guitza.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div>Per cert la camarera té un somriure que mou muntanyes, possiblement la tingui en compte en futures teories. Salut!!!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-89568721780590951532010-03-04T22:35:00.000-08:002010-03-04T22:35:25.545-08:00Nova Zelanda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5CmGYVD-4I/AAAAAAAAAIM/wv_N2DaGW-k/s1600-h/DSCN1123.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5CmGYVD-4I/AAAAAAAAAIM/wv_N2DaGW-k/s320/DSCN1123.JPG" /></a></div><br />
Wellington, la capital d'aquest país de muntanyes, rius, llacs i paisatges espectaculars. Encara no he vist ni una petita mostra d'aquest espectacle però la seva capital m'ha mostrat una cara acollidora, fresca, jove i amb molta vitalitat, un vigor tranquil propi d'un petit país en expansió, amb sang jove i alegria emprenedora.<br />
Vaig arribar aquí sense cap ruta planificada, sense rumb i encara estic navegant per aquestes aigües d'incertesa.<br />
Al segon dia de la meva arribada i després d'allotjar-me en un Backpackers vaig iniciar les gestions bancàries i de telefonia per estar al dia i no patir per qualsevol sorpresa, els diners controlats sempre donen seguretat i sopluig. Surto del banc amb un compte creat i amb cara de més Neozelandès quan de cop em trobo en mig del carrer un tio que la seva cara em resulta familiar i ràpidament amb ve a la ment el seu nom que surt escopit com un llamp a través de les meves cordes vocals. Ell fa acte d'aturar-se però sense donar-se la volta continua el seu trajecte, intento per segon cop cridar-lo i al segon es gira amb cara de sorpresa, no em reconeix. Uns segons més tard una rialla es dibuixa al seu rostre anglès i em diu, que carai fas aquí Josep??. Després de xerrar una estona i de parlar sobre lo petit que pot ser el món algunes vegades decidim sortir a la nit per prendre unes copes i recordar les xerrades que vam tenir a Rainbowbeach, lloc on aquest Galès treballava al hostal Pipies.<br />
Al capvespre a Cuba Street, una cerveseta aquí i una altra allà, gaudim de música en viu i de la vitalitat d'aquesta ciutat plena de joves allà on vagis i la nit ens mostra els encants amagats en forma de simpàtiques donzelles...<br />
Al dia següent rebo una trucada d'una senyora de nom Diana a la qual li havia enviat un e.mail per tal de poder treballar a casa seva i aquesta em comenta que de moment no té lloc per mí però que li encantaria convidar-me a fer un cafetó cosa que accedeixo amablement. Em recull a l'hostal on em trobo i ens enfilem cap a casa seva ubicada en una zona muntanyosa de la ventosa Wellington. Un cop a casa seva em presenta una noia espanyola, concretament de Segovia que s'allotja temporalment allí i em convida a dinar cosa que també accedeixo acabant cuinant per aquestes dos senyores una truita de patata que degustem a la terrassa amb meravelloses vistes xerrant en espanyol i anglès. Hores més tard i abans de marxar la Diana em comenta si vull passar la nit a casa seva ja que elles dues se'n van per un dia i aquí estic, a la terrassa escrivint aquestes ratlles i mirant el jacuzzi que està preparadet per saltar-hi de cap.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5Cl3lofbrI/AAAAAAAAAIE/KsMS3F4oDiI/s1600-h/Wellington-000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S5Cl3lofbrI/AAAAAAAAAIE/KsMS3F4oDiI/s320/Wellington-000.jpg" /></a></div>Està bé deixar-se portar....Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-81033472803113376452010-02-26T15:56:00.000-08:002010-02-26T15:56:33.645-08:00El Ghan, del centre al Sud del continent<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4hfitQr6OI/AAAAAAAAAH8/XsctTBx832o/s1600-h/Alice+Springs-005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4hfitQr6OI/AAAAAAAAAH8/XsctTBx832o/s320/Alice+Springs-005.jpg" /></a></div><br />
Tenia curiositat per experimentar un viatge en el mític Ghan el tren que travessa Austràlia de Nord a Sud i viceversa. Una gran màquina de tren propulsada per un terrible motor dièsel que arrossega un grapat de vagons en una llarga fila índia. Té l'aire retro que sol agradar als turistes.<br />
Tercera classe, o sigui que res de llitera, més aviat unes butaques confortables sobre un terra encatifat de color vermell que destaca sobre el blau turquesa de les parets, com diria la meva mare, és quico però li dona un aire simplement extemporani.<br />
Vaig reservar el seient en aquest mostre de ferro perquè el soroll de la maquinària ferroviària sobre les vies em relaxa severament, em transporta a un ambient de calma i serenor on la pressa no és benvinguda ni tampoc hi té cabuda; el trajecte dura el que triga el Ghan en arribar a la seva destinació, ni més ni menys. Multitud de sorolls, grinyols i vibracions que passen a formar part d'aquesta atmosfera, s'hi escolten veus, rumors sense definir que posen lletra il·legible a la polonesa del tren en moviment.<br />
La oriental del costat amb el sudoku, la rosseta interessant de dos files més avall adornada amb pircings, roba negra, mitges de lleopard que em crida l'atenció per la forma com escriu sobre el seu quadern de notes, deixa a entreveure una cal·ligrafia estilitzada i poc habitual en noies, realment una lletra preciosa. El capullo de davant, un noi probablement anglès, amb un pentinat anglès i roba avorrida anglesa. Al darrera un Australià d'uns cinquanta anys amable i de paraula fàcil. Aquests són els meus veïns més propers amb els quals només de moment he intercanviat l'aire que respirem una i altra vegada.<br />
Tenia la impressió que aquest viatge seria la idèntica estampa d'una travessia pel desert, assolellat, sec i extremadament calorós però pel contrari el cel està cobert de núvols que amenacen remullar la vermella sorra del desert. De fet ha estat plovent durant tres dies a Alice Springs i he estat testimoni del tancament d'una carretera pel desbordament del riu Todd, riu que es deixa veure un cop cada cinc anys com a mitjana.<br />
Unes hores més tard, cap a les vuit del vespre el vagó comença a impregnar-se de taronja, vermell, calidesa i nostàlgia, les finestres només tenen ulls per aquestes tonalitats i l'activitat humana sembla despertar-se cridats per l'últim alè del sol que per avui ja ha escalfat prou aquesta terra de caliu, ara es retira tot deixant una estela de colors que combinen amb els blaus i grisos del cel de plom. Es comencen a sentir els clicks de les càmeres fotogràfiques desenfundades per aquests turistes de l'Outback Australià que no volen deixar passar aquest instant màgic i intenten recollir dins d'un microxip l'essència d'aquest moment màgic, d'aquest últim alè del protagonista estel·lar, com si intentessin captar l'última centèsima de segon de l'atleta que arriba a la meta, corrent, sense aire, suat i esperant trencar la línia que el separa de l'activitat de la cursa a la glòria de l'arribada, del descans. D'esquena a aquests esforços inútils en pro d'un retrat únic a través d'una finestra de doble vidre i bruta de pols del desert i de ditades greixoses dels turistes, em limito a veure la despedida del dia a través dels ulls blaus de la meva veïna de les mitges de lleopard. Oberts, d'un blau turquesa pàl·lid, plens de tendresa que desperten la curiositat d'un home solitari i avorrit. Prefereixo triar aquesta altra obra de teatre, intentar descobrir quin pensament desperta les neurones a la meva veïna i deixar córrer la meva fantasia nadant en el blau turquesa de la meva creativa imaginació, mentre la foscor corre les cortines de les finestres i el negre nit forma part de la nostra nova decoració. Ara la gent ja ocupa els seients i es prepara per afrontar les hores de descans en un lloc poc propici per aquest propòsit. Els cossos s'amotllen a les butaques, busquen inquietament la postura per aclucar els ulls.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-19519568118668312422010-02-22T19:33:00.001-08:002010-02-22T19:33:23.817-08:00Uluru<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4NMApOtyFI/AAAAAAAAAHk/MjlWz5w-cBI/s1600-h/Uluru-040.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4NMApOtyFI/AAAAAAAAAHk/MjlWz5w-cBI/s320/Uluru-040.jpg" /></a></div><br />
<br />
Sis-cents quilòmetres és la distància que ens separava d'Alice Springs al monolit més gran del món. Un cop decidit ens armem de valor per superar els més de sis mil quilòmetres fets en un mes. Apa amb una temperatura que ronda els quaranta-cinc graus de cap a la carretera que bull com una cafetera xisclant.<br />
Un altra cop el cel immens i la mateixa catifa vermella plena de matolls verds i petits eucaliptus que neixen aquí i allà, sense ordre ni concert.<br />
Dins la furgoneta música que es deixa sentir molt lleument embrutida per la remor del aire entrant per les finestres completament obertes, evidentment no tenim aire condicionat i l'interior reflecteix la mateixa temperatura que al desert, les pomes i fruita que tenim crema com si acabés de sortir del forn.<br />
El trasto en moviment que només s'atura per omplir el dipòsit que cada cop és més car i pot haver una diferència de cap al doble de preu comparat amb els preus de les ciutats. Aquí a l'infern, el diable ens cobra peatge per totes i cadascuna de les coses que adquirim, cosa que intentem evitar en la mesura del possible, únicament quan la boca s'ens fa aigua per una cerveseta fresca som capaços de fer l'esforç i deixar-nos robar. Únicament en aquests casos excepcionals deixem de beure aigua a quaranta graus de temperatura, apte per posar-hi dins una bosseta de te.<br />
Si pares per un pipí ràpid o per estirar les cames entumides has de tenir en compte que els insectes et detecten com si fossis un pastís dolç com la mel i en qüestió de segons quedes completament ple de mosques que es posen per la teva cara, boca, nas i orelles i no et deixen viure; no vull respirar fort o obrir la boca perquè una o dues d'elles passarien a formar part del teu menú diari. Aquí tots els europeus porten una mena de xarxa per evitar els molestos insectes.<br />
Suposo que s'ha de veure aquesta pedra si visites Austràlia, de fet impressiona aquest pedrot vermell i desgastat en mig de la plana desèrtica; és interessant veure com canvia de tonalitat a mesura que el sol decideix amagar-se, a mesura que l'astre baixa la pedra es torna més i més vermella.<br />
La nit ens va rebre al càmping més proper a l'Uluru, la meva tenda estava parada i no vaig voler protegir-la amb l'última capa per la pluja, el capvespre era un forn i el terra encara feia de brasa. La tenda només disposava de la xarxa per evitar els mosquits. Al cap d'una hora de conciliar el son i estar als braços de Morfeu un vent tremendu feia moure la tenda de costat a costat, els veïns desperts, en pilotes, corrent a buscar les peces de roba que havien deixat descansant aixogant-se sobre les cadires plegables que es movien coixes sense saber on anar. Jo dins la barraca agafant el sac de dormir que em servia de coixí i m'hi enfundo per deixar passar la ventada del desert i mirar de conciliar el son altra cop.<br />
A les set del matí, ja estàvem al peu de la roca per enfilar-nos-hi, me la imaginava més sorrenca i lliscant però tenia una textura més aviat de pedra granítica això sí tenyida de vermell. Cap amunt i vaig començar a sentir que els meus pulmons no funcionaven gaire bé, la veritat últimament tinc una merda de cos que no m'acompanya gaire, espero que m'aguanti fins al cap de munt, pit i collons que fa pujada i al cap d'uns minuts que se'm van fer llargs arribo a la base del monòlit i noto com un vent de dos parells de collons vol endur-se els meus noranta quilets a passejar pedrota avall.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4NMPuansWI/AAAAAAAAAHs/5e0KQVrP0Yg/s1600-h/Uluru-056.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4NMPuansWI/AAAAAAAAAHs/5e0KQVrP0Yg/s320/Uluru-056.jpg" /></a></div><br />
A dalt el vent ensordia les orelles, s'emportava les paraules i fins tot els pensaments, l'atenció parada sobre els peus que s'havien de mantenir estables per no rodolar avall i això ajudava a no pensar en què collons li passa a la meva màquina.<br />
De tornada em van sorprendre uns vocables de llengua coneguda que sortien de la boca d'una doneta Madrilenya que exhibia part dels seus atributs orgullosa de tenir-los en condicions a pesar de la edat, és una conducta força habitual a les dones de quaranta per amunt que es mantenen físicament bé i encara no han trobat al seu príncep blau o ja n'han trobat de tots colors. Era petitoneta però ben feta això sí, vaig pensa que possiblement ajudada per alguna que altra experiència en el quiròfan, algun retoc puntual en llocs concrets, alguna punteta de bisturí aquí i allà i aparentment sembla que la força de la gravetat durant els quaranta i tants no hagi deixat mostra del seu efecte. Ens vam intercanviar telèfons i vaig continuar muntanya avall per tornar a la furgo.<br />
De tornada a la infinita carretera, a la suor i l'aire rostidor s'apreciaven núvols dispersos que dibuixaven amb color blau intens de turmenta una pluja fresca desitjada, n'eren com quatre situats separats en la nostra línia d'horitzó, eren com si reguessin cadascun d'ells una zona concreta i privilegiada. A mesura que ens acostàvem, desitjava passar per sota d'aquell preuat regal però no sabia si seriem els afortunats que ens refrescaríem una estona sota les preuades gotes de vida. Era com si volguéssim passar per sota un tren de rentat de vehicles. Al cap de mitja hora o tres quarts la nostra carretera va enfilar cap a la foscor de la turmenta d'estiu i es notava l'olor xafogós a terra mullada que entrava per les finestres i les primeres gotes de pluja ja tocaven el sostre de la furgo, de cop el soroll ensordidor del xàfec sobre la carrocería. Vam parar el cotxe i vam sortir a fora a remullar-nos sota la dutxa recordant en un instant de gaudi com ballàvem sota les turmentes d'estiu els nens del carrer Hospital.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4NMbVEPwlI/AAAAAAAAAH0/iuGRY2KqAss/s1600-h/Uluru-002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4NMbVEPwlI/AAAAAAAAAH0/iuGRY2KqAss/s320/Uluru-002.jpg" /></a></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-52917482850172930592010-02-19T22:16:00.001-08:002010-02-21T23:08:53.644-08:00Outback<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4ItMndxsaI/AAAAAAAAAHM/sKWQWykUUi8/s1600-h/Outback-023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4ItMndxsaI/AAAAAAAAAHM/sKWQWykUUi8/s320/Outback-023.jpg" /></a></div>Outback Australià, així anomenen a la zona salvatge, despoblada, desèrtica, l'interior que no té res a veure amb les ciutats de costa on es pot gaudir de totes les facilitats. Aquí s'han de fer centenars de quilòmetres per anar d'un poble de dues cases, bar i benzinera a un altre poble d'una casa, motel, restaurant, benzinera i botiga de records que amablement sorprèn amb la companyia inesperada de viatgers i conductors panxuts i tatuats dels Road Trains que s'aturen en busca de repòs i combustible si s'escau.<br />
Les camareres d'aquests antros solen ser jovenetes europees que treballen uns mesos per estalviar per continuar les seves aventures i aquesta diversitat de noietes que alegren aquests inòspits llocs atrauen com la mel a les mosques i apareixen de no sé on Australians aborrits que volen acabar de matar el dia emborratxant-se i intentant demanar matrimoni a les sol·licites femelles. Els preus en aquesta zona ben al contrari del que pensava són ridículament cars, una cervesa no gaire fresca et pot costar 7 dolars, cosa que a la franja de costa et sol costar 3 dolars. El preu de la benzina s'incrementa a mesura que no veus gent, deu ser directament proporcional el preu amb l'índex de població de la zona o simplement que l'amo i senyor de la tasca alegrement decideix posar la benzina a preu d'or i no et queixis perquè la següent benzinera està a tres cents quilòmetres.<br />
Cada deu minuts apareixen del no res aborígens bruts i borratxos que s'adrecen amb els seus cotxes de gran cilindrada i destartalats a la benzinera per comprar alcohol i benzina pel cotxe i per esnifar. És un espectacle trist veure aquestes ànimes com gasten amb aquests productes els diners que els facilita el govern. Dins la taverna no hi poden entrar, segons comenten solen ser molt conflictius i l'amo del lloc posa les normes.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4ItU3deYFI/AAAAAAAAAHU/H0dP4mxPjKQ/s1600-h/Outback-007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4ItU3deYFI/AAAAAAAAAHU/H0dP4mxPjKQ/s320/Outback-007.jpg" /></a></div><br />
Quilòmetres i quilòmetres, el mateix espectacle que només canvia a mesura que el sol es mou de posició i ens regala infinitat de tons que es barrejen entre el vermell del terra australià, els núvols soberbis i el cel infinit, mostrant-nos una diapositiva diferent del mateix motiu en qüestió de minuts i a mesura que arriba el cap vespre els color es tranformen en segons, ràpidament les tonalitats desapareixen per convertir-se en d'altres i així successivament fins arribar a la nit on les protagonistres són les estrelles que es deixen veure amb tota la seva intensitat i vigor.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4ItciLLqvI/AAAAAAAAAHc/g5Wu3qaSOBA/s1600-h/Outback-037.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4ItciLLqvI/AAAAAAAAAHc/g5Wu3qaSOBA/s320/Outback-037.jpg" /></a></div><br />
<div><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-12908038222168175802010-02-19T22:15:00.000-08:002010-02-21T23:05:30.228-08:00Lady Musgrave<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4IsgQN-m1I/AAAAAAAAAG8/idA5FnXNb_o/s1600-h/Lady+Musgrave+Island+i+1170-015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4IsgQN-m1I/AAAAAAAAAG8/idA5FnXNb_o/s320/Lady+Musgrave+Island+i+1170-015.jpg" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4Isqszdr3I/AAAAAAAAAHE/rpS_1j06EvM/s1600-h/Lady+Musgrave+Island+i+1170-029.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S4Isqszdr3I/AAAAAAAAAHE/rpS_1j06EvM/s320/Lady+Musgrave+Island+i+1170-029.jpg" /></a></div>Després de passar per Bundaberg per veure el naixement de les tortugues i de ser testimoni del seu primer viatge en busca de les onades i al dia següent fer una visita a la destil·leria de rom més important d'Austràlia (Bundaberg Rom); ens adrecem a 1770, topònim de la localitat que fa referència a l'any que James Cook va posar els seus famosos peus a aquest indret. No gaire res a destacar, com sempre platges solitàries i immenses que et conviden a passejar i al poble en sí, cases aïllades amb el seu jardí perimetral, cotxe 4x4 o de gran cilindrada, la barca com no aparcada al portal de casa i la bandera Australiana amb la cara ben neta que s'aixeca orgullosa.<br />
Després de contractar un viatge a la petita i inhabitada illa de Lady Musgrave ens hi adrecem per fer submarinisme o intentar-ho, ja que tant el Francès que m'acompanya com jo varem oblidar-nos de dur la llicència federativa que ens acredita com a coneixedors del medi subaquàtic. Malauradament després de provar diverses tècniques per convèncer al monitor de que teníem el diploma, inclús el suborn, que per cert aquí està molt mal vist, ens vam limitar a llogar unes ulleres i uns "patos" per fer una mica de Snorkel i veure els coralls i els animals que poblen la gran barrera de corall.<br />
Una hora i mitja de camí i arribem a la illa, l'aigua blau turquesa, sorra blanca i fina, arbres que neixen no sé com i ocells que són els amos i senyors de la seva parcel·la de paradís i t'ho fan saber amb els seus molestos cants que entonen milers d'espècimens a l'hora creant un ambient d'absoluta follia. Corrent cap a la platja i el so infernal desapareix per sentir a flor de pell la carícia de la brisa marina i la seva cançó que convida a la calma i la observació de les turistes amb poca roba que passegen amb la boca oberta.<br />
Un cop a l'aigua i les ulleres posades m'engresco a baixar uns quants metres de profunditat per apreciar els peixos que habiten les aigues tranquil·les de la llacuna, sempre protegides per mil·lenaris coralls que sense pressa han format aquesta muralla protectora, en forma de piscina circular quilomètrica que envolta la illa de corall.<br />
Uns minuts i descobreixo un petit tauró que sembla que dorm, que no té gana i no fa cara de ser gaire perillós, m'hi acosto amb la càmera estanca que he comprat per quatre xavos i li faig una foto per ensenyar-li a en Guille Pitit (que és un fan dels taurons, encara que ell prefereix els que tenen cara de pocs amics i les dents de més de vint centímetres).<br />
<div><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-66635809403950893652010-02-04T15:41:00.000-08:002010-02-04T15:41:35.465-08:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S2tbH_jDW9I/AAAAAAAAAGk/s4EFMuFdQqk/s1600-h/501328_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" kt="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S2tbH_jDW9I/AAAAAAAAAGk/s4EFMuFdQqk/s320/501328_1.jpg" /></a></div><br />
Rainbow Beach, després de travessar boscos quilométrics d'eucaliptus i mes eucaliptus arribem a aquesta petita i diminuta localitat destinada exclusivament al turisme. Algunes cases que les podr’em classificar d'estiu a pesar que algunes d'elles acullen permanentment als seus residents que es dediquen básicament al sector serveis i compaginen aquesta activitat amb el gaudi de les onades o la pesca de forma esportiva.<br />
Aquest poble plantat sobre una catifa de sorra en forma de dunes ens descobreix el t’pic carrer Australiˆ on trobem botigues i establiments disposats a banda i banda per˜ aquesta vegada amb un sabor turístic i extremadament comercial. Un passeig per la platja immensa, blanca de sorra fina, acariciada per les llargu’ssimes onades que s'acaben abandonant amb l'ultim sospir a costa provocant l'alegre rodolar de les desgastades pedres sobre la sorra que les acull.<br />
En la distáncia, cap a l'horitzó s'aprecia la immensa silueta de Fraser Island que ens saluda envoltada per una opaca capa de boira que la cobreix.<br />
Ens han comentat que les prediccions del temps per els dies que tenim prevista la visita no són gaire bones, més aviat sembla que l'illa ens rebrá amb pluja, peró com bé diu la noieta que ens ha llogat el 4x4 el risc d'incendi ser és menor, quins collons!!.<br />
De moment hem anat a parar a un hostal que ens acull amb un ambient juvenil, de cervesa fins les dotze, porrets de maria i noietes ben dibuixades.<br />
De moment fem una paradeta per relaxar-nos i dedicar el nostre temps a passejar pels itineraris que ens reserva aquest dest’, visites a la platja deserta i aborrir-nos a l'ombra dels eucaliptus, mentre veiem passar els backpackers carregats com cargols amb les seves bosses multicolors.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-79650583079670019142010-01-31T16:30:00.000-08:002010-01-31T16:30:59.952-08:00Fraser Island<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S2YgktAGl6I/AAAAAAAAAGc/IN7Arc-BYH4/s1600-h/fraser-island-beach.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S2YgktAGl6I/AAAAAAAAAGc/IN7Arc-BYH4/s320/fraser-island-beach.jpg" /></a></div><br />
Finalment hem ultimat tots els detalls que ens mancaven per poder viatjar en condicions. S'han hagut de fer algunes modificacions al llit que compartim el petit espai que disposa aquesta minúscula furgoneta, s'ha de tenir en compte que el paio amb el que viatjo, en Fanch, fa quasi dos metres de llargada. Hem hagut d' allargar les potes del llit per fer-hi cabre sota el catre una nevera elèctrica, una d'aquestes coses modernes que ens faciliten la vida. Després de fer números i de veure que cada dia havíem de comprar una saca de gel a quatre o cinc dolars cadascuna, vam decidir fer la inversió de la compra de la nevera. Per una banda la nevera i per altra els temes dels sacs de dormir, les cadires per relaxar-nos un cop en ruta mentre veiem passar els cangurs o la ràdio del trasto que quan la vam comprar no disposava de tal element indispensable. En Fanch és home de poquetes paraules i una mica de música o les notícies de l'ABC són d'allò més entretingudes entre silencis eterns.<br />
Suposo que en qüestió d'uns dos o tres dies ens plantem a l'illa de sorra més gran del món, Fraser Island, la qual està a uns cinc-cents quilòmetres del lloc on ens trobem actualment. Es veu que rep aquest nom perquè el capità d'un vaixell de nom Stirling Castle que es dirigia a Austràlia al 1836 va naufraga amb la seva dona, ell va morir i ella va tenir la sort de poder arribar a la illa i amb ajuda dels aborígens de la zona va poder sobreviure, d'aquí que després d'una temporada a l'illa va ser rescatada. Un cop a Melbourne la senyora d'aquest il·lustre cavaller de cognom Fraser va escriure les vivències a l'illa i va fer popular aquesta amb lo qual l'illa va rebre el nom d'aquest Britànic i la seva popular dona.<br />
De tota manera aquesta illa ja estava habitada pels aborígens i ja tenia un nom que era K'gari que vol dir paradís en la llengua aborigen de la zona; un cop més els Britànics colonitzadors bategen tot allò que trepitgen.Tinc ganes d'arribar al lloc, plantar la tenda de campanya que he comprat i dedicar-me a fer curts passejos per la platja, banyar-me als llacs d'aigües transparents i cristal·lines que hi ha a l'illa i deixar que el temps passi mentre m'encanto amb qualsevol cosa que trobi. No estaria malament una mica de companyia femenina... potser els esperits dels aborígens estan de la meva part i m'aconsegueixen alguna fruita prohibida del paradís n'gari.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-62154770824747636932010-01-28T14:28:00.000-08:002010-01-28T14:32:09.154-08:00Rumb a Fraser Island<a href="http://3.bp.blogspot.com/_FB2BG5cTLl4/S2INs5PXVRI/AAAAAAAAACg/3XxR4nqWgvM/s1600-h/DSCN0649.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5431919165492909330" src="http://3.bp.blogspot.com/_FB2BG5cTLl4/S2INs5PXVRI/AAAAAAAAACg/3XxR4nqWgvM/s320/DSCN0649.JPG" style="float: left; height: 240px; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 10px; margin-top: 0px; text-align: left; width: 320px;" /></a><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 16px;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 16px;"><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><br />
</div></span><br />
<div style="text-align: left;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br />
</span><br />
</div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: Georgia, serif;"><br />
</span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_FB2BG5cTLl4/S2IOqgxlOoI/AAAAAAAAACo/J7-J9TUbKbk/s1600/Furgonetilla.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><span style="-webkit-text-decorations-in-effect: none; color: black; font-family: Georgia, serif; font-size: 16px;">Després de molts dies de "no comments" degut a les males conexions d'internet i la meva vida nómada haig de comentar que hem comprat una furgoneta molt petita, diesel que ens ha de portar per algunes destinacions Australianes i la primera serà Fraser Island, la illa de sorra més gran del món. De moment estem arreglant l'interior de la furgoneta per acondicionar-la, li hem fet un llit més aixecat per aprofitar el sota per les provisions i les motxil·les. Avui aprofitarem per acabar de fer les compres dels lleçols o sacs de dormir i d'arreglar els papers de l'assegurança i ITV i de posar música al trasto <span style="white-space: pre;"> </span>per fer els trajectes més agradables.</span></a><br />
</div><div><div style="text-align: left;">Continuaré...<br />
</div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-59681819565956646772010-01-16T17:57:00.000-08:002010-01-16T17:57:24.853-08:00Roba neta, seca i a punt de marxarDissabte al matí, després de rentar durant una mitja hora la roba polsosa a mà, amb la galleda i el detergent pertinent em disposo a penjar la roba que he hagut de distribuir-la arreu, buscant llocs adients per desar les peces de forma que no les perdés, sense pinces ni penjadors.<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1JuWQ3Zk2I/AAAAAAAAAGM/2_14CBr7hjg/s1600-h/DSCN0538.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1JuWQ3Zk2I/AAAAAAAAAGM/2_14CBr7hjg/s320/DSCN0538.JPG" /></a>Un cop acabo la feina m'adreço a Katoomba per conectar-me a internet i fer un cafetó al Carrington's, de cop apareix del no res una massa fosca que tapa completament el sol i em disposo a entrar a la biblioteca municipal per fer les gestions, un cop a dins trons, llamps i milers de litres d'aigua caient del cel, a galledes, mare de Déu!, la bibliotecaria comença a córrer mentre avisa als clients de que retirin tots els endolls que hi ha pel terra i de cop el terra de moqueta blava queda cobert d'aigua i noto el fred humit a la planta dels peus, no em queda altra que remangar-me els texans i esperar a veure que passa. Va durar uns deu minuts i després la bibliotecària ens va convidar a sortir del local.<br />
Evidentment la meva roba, com no podia ser, va quedar enterrada entre el fang del pati, completament integrada entre els bassals i el terra empastifat.<br />
No em queda altra que tornar a rentar-la i esperar a l'endemà per portar-la al poble a assecar-la i aprofitar per entrar en dels Pubs del poble, on es respira un ambient més aviat decadent, adornat amb parets polsoses, moquetes quiques i pintes de cervesa per tot arreu, gairebé tot homes i alguna que altra grassa dona passejant per la barra amb cara de pocs amics, en demano una de ben fresqueta i m'endreço en un racó per escriure aquestes línies, mentre no deixen de passar grenyuts amb barba pel meu costat.<br />
<div><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-67705345166286709312010-01-15T19:16:00.000-08:002010-01-16T18:34:53.690-08:00Abandono Wentworth Falls<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1Er5nsFIjI/AAAAAAAAAFs/sr4PnsT7w2g/s1600-h/Blue+Mountains_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1Er5nsFIjI/AAAAAAAAAFs/sr4PnsT7w2g/s320/Blue+Mountains_2.jpg" /></a><br />
</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1EsB1znZrI/AAAAAAAAAF0/cO4tc5hwwyY/s1600-h/Blue+Mountains_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1EsB1znZrI/AAAAAAAAAF0/cO4tc5hwwyY/s320/Blue+Mountains_1.jpg" /></a><br />
</div><br />
<div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; min-height: 19.0px;">Després de passar unes dues setmanes a Wentworth Falls i de treballar a l'escola Hippie, abandono aquest lloc amb un bon sabor de boca. A l'escola a pesar de no estar molt gaire acondicionat i de no disposar de serveis bàsics com l'internet, tv i d'altres mancances vàries es pot dir que ha estat una experiència positiva. La gent molt oberta en general, acollidora y les rodalies són una delícia per explorar diàriament si el temps boig ho permet. He fet alguna excursió per les Blue Mountains i he conegut els pobles propers amb la seva gent i la manera de fer que tenen aquests Australians de les muntanyes.<br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: auto;"><br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1J29CIR3bI/AAAAAAAAAGU/1OKc-c2hH9c/s1600-h/folkoholics.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1J29CIR3bI/AAAAAAAAAGU/1OKc-c2hH9c/s400/folkoholics.jpg" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1EwWiWujlI/AAAAAAAAAGE/zccJPrgQmZ4/s1600-h/concerts+a+katoomba.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S1EwWiWujlI/AAAAAAAAAGE/zccJPrgQmZ4/s320/concerts+a+katoomba.jpg" /></a><br />
</div><div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">Aquests australians i Australianes que només d'entrar a un lloc i d'intercanviar mirades et saluden amablement i faciliten la conversa. Persones que coneixen de tots els països del món i de les seves cultures, gent que ha viatjat habitualment i que esporàdicament necessiten sortir d'aquest continent en busca d'altres visions.<br />
</div><div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">Pel que fa a la música, es pot gaudir a gairebé tots els bars dels pobles importants d'actuacions en directe i la gent fa cua per tal d'assistir-hi. La qualitat d'aquestes és variada però realment ha estat una sorpresa agradable per mi.<br />
</div><div style="font: 16.0px Times; margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px;">Llibreries per tot arreu, botigues de llibres de segona mà i a les estacions de tren taules plenes de llibres vells per compartir amb la gent que tingui ganes de llegir, realment curiós i espero que útil ja que n'he arreplegat algun però la literatura anglesa encara no se'm fa gaire amena<br />
</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-7225435983796536442010-01-04T20:51:00.000-08:002010-01-04T20:51:50.434-08:00Steiner School a les Blue Mountains<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S0LFWqcN-lI/AAAAAAAAAFc/K_x_ZFPZDdQ/s1600-h/Wentworth+Falls+blogger.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/S0LFWqcN-lI/AAAAAAAAAFc/K_x_ZFPZDdQ/s320/Wentworth+Falls+blogger.jpg" /></a><br />
</div><br />
<br />
Aquesta tarda la Caron m'ha volgut portar a la meva pròxima destinació, m'ha comentat que li venia de camí i que li venia gust portar-me. Després d'una efusiva despedida ja estic al mig de les Blue Mountains a Wentworth Falls a l'escola bressol que està en construcció. He arribat i la Caron m'ha dit que en aquell lloc estava plè de Hippies i la veritat la primera sensació ha estat aquesta. Estan arreglant i modificant una escola i veig que hi ha molta feina a fer. Utilitzen tota mena de materials per reciclar, pneumàtics de cotxe, palla, fang i tota mena d'objectes diversos que es puguin reutilitzar. Som una bona colla de helpers (ajudants) i gairebé tots són de França i joves, una mitjana d'edat de 25 anys.<br />
Només tinc una petita impressió del que m'espera però de moment sembla agradable.<br />
Unes noietes franceses han preparat el sopar a base de pastanaga i amanides vàries i la veritat es respira un ambient agradable i aprofito per escriure quatre ratlles mentre escolto a en Jack tocant uns acords de guitarra.<br />
Demà serà un altre dia, el dia d'aclimatació i de veure realment el que s'està coent per aquí.<br />
Apa vaig a escoltar una estona la guitarra a veure si m'agafa una mica la son i puc conciliar-lo.<br />
<div><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-5148350755431421012009-12-31T17:57:00.000-08:002009-12-31T17:57:20.629-08:00Bon any 2010<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1WcBaMFXI/AAAAAAAAAD8/5oQdYLLivEQ/s1600-h/pluja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1WcBaMFXI/AAAAAAAAAD8/5oQdYLLivEQ/s320/pluja.jpg" /></a><br />
</div><br />
Bon any nou!!!. Aquest matí m'he llevat amb un dia plujós i acompanyat de nous gossets. N'ha parit dos de ben negres la Grace. Després de pintar una estona sota el porxo li he demanat el cotxe a la Caron per anar a Oberon, un poble que hi ha a uns 40 kms de la casa. És el lloc més proper a part d'un veïnat que es diu Black Springs. Oberon és un poble petit però que té una mica de tot, és com aquells de l'oest americà que és atravesat per una carretera o un carrer ample on hi ha totes les botigues, bars, benzineres, etc. He aprofitat per anar a la oficina d'informació i turisme a conectar-me a internet i he pogut parlar amb la Paula, estava celebrant cap d'any a casa l'Anna. Tenia unes ganes boges de parlar amb la meva filleta. Apa, si llegeixes aquestes quatre ratlles sàpigues que t'estimo.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-53888574988938235442009-12-31T16:59:00.000-08:002009-12-31T18:01:41.970-08:00Monstre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1I5x_66XI/AAAAAAAAAD0/h5MvKEi6JmM/s1600-h/stress1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1I5x_66XI/AAAAAAAAAD0/h5MvKEi6JmM/s320/stress1.jpg" /></a><br />
</div><br />
És un monstre invisible, entra per qualsevol orifici del teu cos, pot accedir a través dels poros de la pell, els orificis nasals, les orelles, l'anus o suposo que fàcilment per la boca, també està dissenyat per entrar a través dels sentits i un cop a dins teu es fa amo i senyor de la sala de comandament. Aquesta sangonera sense cos i forma, que no pesa, eteri com un fantasma, s'enquista en algun recòndit lloc o en múltiples alhora i fa seva la teva casa. No sé quin benefici pot obtenir ni quina és la seva raó d'existir, els experts comenten que es tracta d'una creació pròpia que serveix per ni més ni menys que salvaguardar-nos de situacions tenses o indesitjables, preparant de forma immediata els nostres sentits a fi de fer front a adversitats que ens poden atacar d'un moment a l'altre. És un guerrer guarnit amb totes les armes, entrenat amb les més altes disciplines i arts de la guerra que després de múltiples combats perd el seny i ja no discerneix entre el bé i el mal. Queda atrapat en una visió paranoica de la realitat i continua lluitant contra molins de vent fins i tot després d'haver assolat el camp de batalla, deixant restes de cadàvers i cossos moribunds que demanen clemència entre eixams de mosques que devoren afamades les restes putrefactes que infecten de fètides i mortuòries olors els camps devastats.<br />
A pesar que la primavera arriba i que el temps i els seus soldats s'han fet càrrec de les despulles convertint els camps infectes en florides praderies, el nostre guerrer encara està vigilant, atent, despert i preparat per continuar la guerra en temps de pau i sense descans clava sense pietat la seva espasa al granger que pasta les ovelles i al pagès que fa les rases i no descansa, mai descansa.<br />
És hora de fer-lo dormir, que s'estiri sobre el camp d'herba fresca i conciliï el son i un cop adormit se li tregui l'armadura, les armes i se'l destrueixi.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-86622471831438478242009-12-29T13:15:00.000-08:002009-12-31T18:02:15.688-08:00Una pera...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1XnWP2GdI/AAAAAAAAAEE/xnO0X2k5X3I/s1600-h/pera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1XnWP2GdI/AAAAAAAAAEE/xnO0X2k5X3I/s320/pera.jpg" /></a><br />
</div><br />
Trenta-vuit i avui no tinc res que explicar que consideri que valgui la pena comentar-vos, però amb sento amb la obligació d'anar completant periòdicament aquesta bitàcora encara que siguin amb meres reflexions. Assaboreixo la pera que em menjo i gaudeixo del seu gust blanc de fruita dolça, no està completament madura i es deixa mossegar, li clavo les incisives i es resisteix poquet, mentrestant es despenja una mica de suc i xarrupo, la llengua passa la fregona i evita que aquest sirope es despengi llavis avall i avall viatjo entre records i imatges de moments viscuts, experiències recordades o melodies escoltades en que el sabor, olor o presència de la fruita em traslladen a través del temps. Se'm suggereix analitzar aquest instant congelat que s'estira i s'allarga, es descabdella i s'aprofita fins l'últim xarrup. La consciència d'aquest moment tant present, quotidià, personal i tan íntim transforma un segon de temps vulgar en una gota de substància creativa on el passat, present i futur s'amalgamen parint l'autoconsciència.Sento estupor de perdre la capacitat d'apreciar aquest regal que es presenta d'infinites formes i a totes les hores del nostre existir simplement per no prestar atenció als esdeveniments que ballen infatigablement al voltant de la nostra atenció, tinc por que un focus de llum em provoqui una ceguera fosca que m' incapaciti per crear aquests instants perfectes i intemporals. La salut és un regal, la vitalitat no té preu, el malestar emborratxa i provoca ceguera. No t'adones del que tens fins que ho perds, crec que d'esperança encara me'n queda un polsim entre els plecs de les butxaques.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-35846645600189309392009-12-25T20:36:00.000-08:002009-12-25T20:36:01.552-08:00Nadal a Bundeena<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzWSBfuZyzI/AAAAAAAAADM/ZJcwCgf8uXM/s1600-h/Bundeena+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzWSBfuZyzI/AAAAAAAAADM/ZJcwCgf8uXM/s320/Bundeena+1.jpg" /></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzWSUWeAKpI/AAAAAAAAADc/hW4re-kpwJE/s1600-h/Bundeena+3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzWSUWeAKpI/AAAAAAAAADc/hW4re-kpwJE/s320/Bundeena+3.jpg" /></a><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzWSLYMfr_I/AAAAAAAAADU/pd_QnI1x8HQ/s1600-h/Bundeena+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzWSLYMfr_I/AAAAAAAAADU/pd_QnI1x8HQ/s320/Bundeena+2.jpg" /></a>Bundeena és un petit, bonic i ben situat poble de costa. Cases que creixen com xampinyons, sense una alineació o ordre urbanístic establert però que compleixen sobradament els requisits per una convivència agradable. Cada una de les cases disposa del seu frondós jardí on pots trobar centenars d'espècies diferents de plantes acompanyades per els sons i cants dels ocells exòtics que no deixen de xerrar durant tot el dia. Les cases són colorides i cada una d'elles és diferent de l'altra, tant el disseny com la ubicació i orientació; son com fetes a diferents fases i per els mateixos residents que modifiquen l'estructura a mesura que canvien les necessitats o gustos. Sí, són casetes capritxoses, alegres i cada una d'elles té la seva pròpia personalitat. És curiós que l'arquitectura de la casa pròpiament dita manté els requisits de construcció establerts, estan anivellades i a plom però pel contrari les tanques de les cases que delimiten els jardins són completament fetes a ull i no per això deixen de tenir la seva gràcia i utilitat. La zona de platja també té plantades aquestes casetes a primera línia de la costa, ben a tocar a la sorra, des del pati podries pixar a la sorra sense fer gaire esforç. Fora el perímetre de cada una d'elles no pot faltar el cotxe 4x4, familiar o autocaravana normalment de benzina. Els cotxes són a l'estil americà però amb un toc de "quilleria", sobretot pels accessoris que solen afegir, com les llandes extremadament vistoses i llampants de dissenys "orteres", són com els cotxes "tuneaos" que trobem a casa nostra. Aquests tipus de cotxes els solen portar més les persones d'origen asiàtic i aquí acabo.Les gotes de pluja han estat remullant tot el dia el paisatge nadalenc Australià, un dia humit, fresc i molt tranquil que ens ha convidat a fer un passeig per la zona que definiria com a manglars a pesar que mai n'hagi vist cap en directe, més aviat en algun que altra documental. Iniciem el camí vora la platja on es poden observar famílies gaudint del dia de Nadal instal•lats en tendes de campanya, casetes de fusta vora la platja i autocaravanes. El dia és humit i les gotes d'aigua no es cansen de caure minúscules, lentament humitejant tot el que toquen; és un pel incòmode però no molesta excessivament. Al cap d'uns cinc minuts vorejant la platja la Caron em convida a seguir-la a través del que sembla un bosc i el terra es converteix en fang, enganxós del qual creixen tot d'arrels, estem en un manglar. A mesura que prosseguim apareixen del terra centenars, milers de foradets que emplenen la catifa fangosa per on trepitgem. De cop i prestant una mica d'atenció i sense fer soroll, es pot veure al terra com milers de crancs de petites dimensions es van posant dins els forats a mesura que nosaltres ens acostem, és increïble la quantitat de bitxos que es mouen a gran velocitat, corren sincronitzats com si sapiguéssin quina és cada una de les seves casetes. Aigua, fang, més forats, arbres i petges de diverses espècies animals i arribem a una zona costanera on hi ha una petita platja rocosa que alberga l'aigua de mar però la manté parcialment estancada. Seiem i posem els peus sobre l'aigua que la noto calenta, i s'aprecia neta. A les roques multitud d'ostres que s'amunteguen les unes sobre les altres formant peces de roca de formes atzaroses, algunes d'elles tenen incrustades cargols de mar. Estem ben humits per la pluja que ha descansat sobre nosaltres i decidim fer marxa enrera, tornar a casa de la Jenny per prendre un tè i unes galetes de mantega. De tornada, al costat de la platja, tornem a veure els campistes que gaudeixen del menjar del dia de Nadal, barbacoa, cerveses vàries, copes de xampany i no els pot faltar l'arbre de nadal sobre la taula o ninots del Papa Noel per tot arreu, els nens ja han acabat i passegen amb xubasquero les bicicletes.<br />
</div>Prenem el tè, xerrem i la nit tapa els arbres de la casa de la Jenny. Unes cervesetes fresques, quelcom de picar i després de multitud d'intents per parlar amb la Paula, aparco el mòbil a l'espera que soni d'un moment a un altre. Potser demà, ara és hora de dormir i ja tinc un sofà ben acondicionat per conciliar el son reparador. Bona nit i Bon NadalUnknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-68448413706368631222009-12-24T02:30:00.000-08:002009-12-24T02:30:57.276-08:00M'han convidat a anar a la costa, el nadal el celebrare pescant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzNChUvVT2I/AAAAAAAAADE/LF-DmKDCH2s/s1600-h/mapa+infierno.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzNChUvVT2I/AAAAAAAAADE/LF-DmKDCH2s/s320/mapa+infierno.gif" /></a><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">La Caron ha de passar el Nadal amb la familia i la seva germana ha preparat unes llagostes i gambes Australianes per els comensals. Dema haurem de unes cinc hores de cami per arribar al nostre desti i ara preparare la bossa i carregare les bateries de l'ordinador i altres instruments per apropifitar alla conectar-me a internet per parlar amb la meva estimada filla que ara mateix no se on esta. Anem al sud de Sydney, concretament aWombewan i Bundeena. M'ha comentat que farem barbacoa a la platja que aqui es molt habitual i potser anirem a pescar al mar de Tasmania.<br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Tinc unes ganes bojes de parlar amb la meva filleta i dema fare els possibles per trobar-la alla on estigui.<br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-46711191712884835702009-12-23T14:18:00.000-08:002009-12-23T14:18:02.916-08:00Aillament totalHola a tothom i en especial a la meva Pauleta, al lloc on estic no disposo de telefon i tampoc tinc internet que funcioni be, la conexio es molt lenta i nomes puc utilitzar l' ordinador de la Caron amb la qual cosa no disposa d'accents. No puc fer servir li l'skype ni res d'aixo i la poblacio mes propera es a 80 km.<br />
De totes formes mirare d'estar en contacte.<br />
Petons a totsUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-48898168150014229322009-12-23T14:05:00.000-08:002009-12-31T18:08:23.996-08:00Simplement impressionant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzKTwptwMkI/AAAAAAAAAC8/XkzUFdAWAzs/s1600-h/Oberon-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzKTwptwMkI/AAAAAAAAAC8/XkzUFdAWAzs/s320/Oberon-1.jpg" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1ZAOFQYuI/AAAAAAAAAEQ/3WcMpvl1u4o/s1600-h/estrellas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sz1ZAOFQYuI/AAAAAAAAAEQ/3WcMpvl1u4o/s320/estrellas.jpg" /></a><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Abandono Lane Cove, el somriure d'una dona em desperta del banc on estic estirat, són les tres de la tarda i la gent transita pel carrer com aquell que té moltes coses a fer, ultimen detalls per iniciar les vacances nadalenques. Ella m'indica clara i expeditivament on té el cotxe aparcat, té coses a fer i vol acabar-les, poso la motxilla al seient de darrera, saludo a dos gossos exaltats per la novetat del calb que acaba d'arribar i partim. <br />
</div>Res important, converses lleugeres i trivials dins d'un cotxe amb les finestres obertes, no té aire condicionat i es ella es disculpa educadament amb deix Britànic.<br />
Deixem Sydney i la perifèria de la ciutat Australiana i ens endinsem dins les Blue Mountains, són les cinc passades i l'aire dens, fresc i sec, l'olor d'eucaliptus ens abraça com la boira matinal, lleugera i translúcida que filtra la llum per donar-li un to blau, color que defineix aquestes frondoses muntanyes.<br />
De cop el meu primer cangur i és femella, l'avisto a uns centenars de metres, la Caron riu i aturem el polsós Ford familiar a la banda de la carretera. No passa ni Déu i salto del cotxe en direcció al prat mentre trec la Nikon de la butxaca, un click i un altre, és la novetat que vull ensenyar a la Paula però les fotos deixen que desitjar, és difícil plasmar un moment i la incapacitat decepciona, no importa, marxem.<br />
Molts més quilòmetres ens separen de la civilització, camps marronosos, secs, arbres cada cop més aïllats i vaques i xais pastant tranquil·lament, les cacatues i d'altres ocells exòtics se'ns presenten de tant en tant. Arribem a la casa solitària en mig de prats que semblen abandonats, maquinaria agrícola desada sense ordre ni concert, com aquell que li entra ganes d'anar de ventre i deixa tot el què fer. La casa resta oberta, i la pols conquereix tots els espais com si fos casa seva, la casa es presenta humil i em convida a entrar, té més forma de barraca que de casa però la noto acollidora.<br />
La anfitriona em mostra la meva habitació, deixo les maletes mentre la trobo acollidora, simple, neta i agradable, no com la merda del Backpackers, lloc on m'han picat les xinxes cabrones, les putes Bed Bugs. De vegades cal fer l'esforç de veure realment merda per gaudir llavors de les coses que habitualment valorem.<br />
Un cop familiaritzat amb l'entorn que m'acullirà durant uns dies i ja de nit, la Caron em convida a tancar les llums, totes i cadascuna de les bombetes de la casa per quedar en l'absoluta i més negra foscor, amenitzats únicament del concert arrítmic de les granotes. Fem un petit passeig amb una vella lot que il.lumina vagament la pròxima passa i ens aturem en mig de la foscor per contemplar la cúpula que tenim sobre els nostres caps cada una de les nits de la nostra vida i quedo completament fascinat de la nitidesa de cada una de les estrelles, galàxies, nebuloses i constel·lacions. Se'm obren les pupil·les i en sóc conscient, ja no tenim els ulls acostumats a la foscor, i mentre em sedueix l'espectacle estel·lar, m'envaeix una estranya sensació de goig, de pau i me'n adono de la insignificància de la nostra tan preuada existència.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-47082937694015061272009-12-22T04:09:00.000-08:002009-12-22T04:27:50.991-08:00Collonades<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzC2wx2kZmI/AAAAAAAAAC0/gre0W8kgWvY/s1600-h/Fistrooooo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ps="true" src="http://2.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzC2wx2kZmI/AAAAAAAAAC0/gre0W8kgWvY/s320/Fistrooooo.jpg" /></a><br />
</div><br />
Preparant les maletes que canvio de destinació. Un dinar de quatres xavos a un tailandès i una bona bola de gelat al xiringuito del costat ha estat suficient perquè m'assegui una estona i em posi a escriure a falta d'altres pretensions. Fa calor, però a l'ombra si pot estar, de tant en tant passa un bri d'aire més fresc que m'espavila, la cambrera saluda als clients amb un bon tros de somriure i entonació exagerada per nosaltres, són les dos de la tarda i només em falta una hora i mitja perquè em reculli la Caron a la biblioteca municipal, passa gent pel carrer sense parar i estic destrossat per la ressaca.M'he acabat el gelat i el cambrer que sembla l'amo del local em porta un got d'aigua fresca de l'aixeta. En aquest país quan consumeixes quelcom et serveixen aigua a part, sense que la demanis. És així, i també pel que fa al alcohol només el serveixen a botigues especialitzades. Són una mena de licoreríes que venen tota mena d'ampolles i disposen de grans neveres que refresquen els articles. Pel que fa als bars, només els que tenen la llicència corresponent poden servir alcohol i els cambrers que serveixen aquests productes han d'haver fet un examen abans per acreditar el coneixement d'algunes normes alhora de servir als clients sedegosos i impacients per rebre la seva dosi diària. Diuen que els Australians tenen mal veure i sembla que sostinc aquesta teoria avalada per la meva pròpia experiència amb els dies que porto en aquestes latituds. Pel carrer trobem forces "homeless" persones sense sostres que deambulen pels carrers amb cara d'amargats i atrafegats amb tot d'estris i com no, a la seva mà una ampolla de vidre embolicada amb el paper marró típic de les pel·lícules americanes. Suposo, que el paper el porten perquè deu estar prohibit veure alcohol al carrer i d'aquesta manera sembla que passin més desapercebuts o no, suposo que la gent no pensarà que porten suc de taronja natural...<br />
<br />
<br />
No sé si té a veure amb el consum d'alcohol o no, però pel carrer passa tot de gent amb una mena de banyes de cérvol de broma, normalment de color vermell i que es posen com una diadema al cap. Aquests paios i paies caminen, compren, prenen i fan les coses rutinàries amb tota naturalitat amb aquesta cornamenta colorida, no sé com tenen pebrots de portar-ho. De fet, jo només de pensar en portar-les posades, m'esgarrifo. Es veu que celebren les festes nadalenques amb aquestes collonades penjades entre orella i orella. No sé, potser m'atreveixo i me'n compro unes d'un color ben llampant i dimensions vistoses, potser serveix de teràpia i un deixa de sentir ridícul en situacions controvertides. Qui sap, potser d'aquí uns anys, per Nadal a Catalunya anem tots amb aquesta cornamenta i mentre comprem el pa, comentem Oh!, són boniques aquestes, o les meves són més grosses que les teves, etc. Ara, si arribo a casa i em trobo una donzella nua i la cornamenta posada....bueno....l'arreplegaria igual, l'enganxaria per les banyes i...li diria Bon Nadal carinyo....Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-43156290862168737112009-12-21T15:53:00.000-08:002009-12-22T04:25:19.579-08:00Unes cervesetes fresques!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzAKVa8D4AI/AAAAAAAAACs/vfxNbHjhau8/s1600-h/borratxos+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzAKVa8D4AI/AAAAAAAAACs/vfxNbHjhau8/s320/borratxos+2.jpg" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzAJ-cDj2PI/AAAAAAAAACk/K8n-lJsHHCM/s1600-h/Borratxos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/SzAJ-cDj2PI/AAAAAAAAACk/K8n-lJsHHCM/s320/Borratxos.jpg" /></a><br />
</div><br />
<br />
<br />
Ahir dilluns arribàrem a la casa en Martí i jo, i sorpresa!, al pati selvàtic de l'àvia ens la vam trobar aixerrencada amb un barret, una drap per camisa i una faldilla que es podria confondre amb un sac. Tenia les mandíbules desencaixades i la mirada sèria, ens estava esperant. Ens esperava perquè segons ella, havia canviat els plans per en Martí,per donar-li la feina que havia de fer a canvi de l'allotjament que ella li havia prestat. Ens va rebre seca, tosca com una pedra i em vaig dirigir a ella per presentar-li a en Martí pensant que tindria ganes de conèixer-lo; el que tenia ganes era d'esclavitzar-lo. Només d'arribar va retreure a en Martí que no s'hagués presentat al matí tal com ella esperava, ens ha amenaçat amb que tenia el meu passaport i que s'havia de fer la feina que corresponia als dies d'allotjament.A en Martí se li va escapar un somriure nerviós i li va respondre que només havia estat dues nits a casa seva amb la qual cosa tampoc s'havia de fer tantes hores a canvi, cosa que la vella li va argumentar que mai l'havia vist a ell personalment però si que havia vist les seves pertinences dins la seva casa durant quatre dies amb la qual cosa considerava que havia de fer la feina per aquests dies. Jo estava flipant però sabia que es tractava d'una vella histèrica amb la qual cosa li vaig recomanar a en Martí que les paraules que li sortissin de la boca fossin agradables, serenes, i sonessin a "como desees".L'àvia presa de ràbia va estar tota l'estona donant feina que no sabia ni ella com s'havia de fer, la qüestió era tenir-nos ocupats, perquè considerava, i així m'ho havia fet saber, que era igual de culpable per aquesta irresponsabilitat ja que era jo qui vaig donar la cara per el Bisbalenc.Aquesta situació em va donar per riure, cosa que vaig aprofitar per canalitzar l'energia, respirar a fons, comptar fins a deu i obtenir pensaments positius per no acabar escanyant a la vella, tallar-la a trossets i distribuir-los per el jardí a l'espera que la multitud de fauna Australiana es fes càrrec de les despulles. Va ser una situació còmica i jo només desitjava que la vella s'asserenés i em tornés el maleït passaport, sinó confesso que la velleta no tornaria a lluir la seva vestimenta "pret a porter".Necessitava una cerveseta fresca!!, havia de sortir d'aquell cau i no em quedava més remei que deixar a en Martí amb la dona perquè continués explotant-lo fins que es fes fosc i la llum del dia fos tan minsa i inexistent que es fes impossible poder treballar amb la maleïda vegetació.Uns minuts més tard ja sostenia una copa gelada de cervesa mentre recordava la tensa i còmica situació que ens va tocar viure aquella tarda i gaudia imaginant com podia estar incordiant la vella al pobre Martí, que de ben segur li estava maleint els ossos d'aquell cos petit de cames arquejades.El temps de dues canyes de bona cervesa Australina i en Martí va aparèixer com un llamp per la porta amb la samarreta del revés, mostrant totes les costures de la peça de roba, es va dirigir cap a la barra a buscar el preuat i fresc premi i la simpàtica cambrera li va indicar amb una rialla que portava la samarreta del revés, mostra de com ràpid va sortir foragitat d'aquella casa, sense prestar més atenció que la necessària per localitzar la porta de sortida.Una horeta més tard i ja compartíem rondes amb dos divertits i borratxos Australians (Matt i Jeff) que no paraven d'explicar-nos històries de com cuinar la dura carn de cangur perquè es converteixi en un exquisit plat Australià. Vam tancar tots els locals als que anàrem. D'un bar a l'altre fins que els Australians ja anaven torts si més no a nosaltres ens ho semblava.Avui al matí ja teniem la histèrica vella ordenant-nos feina altra cop. Després de netejar algunes coses més i d'insistir que em tornés el passaport i discutir durant varis minuts a accedit a tornar-me'l cosa que ens em despedit d'ella amb una agradable Fuck Off!!.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-67787539971135253322009-12-19T20:50:00.000-08:002009-12-19T20:50:13.814-08:00El dimarts abandono Sydney<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sy2s4UYMgzI/AAAAAAAAACU/uagTzuDxZO0/s1600-h/Foto+de+la+Caron.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sy2s4UYMgzI/AAAAAAAAACU/uagTzuDxZO0/s320/Foto+de+la+Caron.png" /></a><br />
</div><br />
<br />
Confirmat, el dimarts a les 15:00 hores abandonaré Lane Cove i la senyora Elsa. Avui la Caron, m'ha confirmat que el dimarts vindrà a la ciutat per fer unes gestions i no li emporta venir-me a buscar a Lane Cove. Aniré a una granja a uns 150 quilòmetres de Sydney. La Caron m'ha comentat que es dedica a la cria de gossos de raça i que té molta feina, la cosa és que jo també tinc ganes de canviar d'aires i veure algun cangur, ja que amb el temps que porto, es hora que encara n'he vist un. Em falta lligar els dies de Nadal, encara no tinc clar com els passaré, si podré tornar a la ciutat per passar aquestes hores amb la gent que he conegut o bé quedar-me per allí.<br />
Bé, suposo que ja improvitzaré, carpe diem!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6659386996555714035.post-14155290808709906222009-12-19T20:21:00.000-08:002009-12-19T20:21:45.600-08:00Genius Bar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sy2mNaNEXQI/AAAAAAAAABc/hZjJcqTQ3Qs/s1600-h/Genius+Bar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_fKLx_jEQ4zw/Sy2mNaNEXQI/AAAAAAAAABc/hZjJcqTQ3Qs/s320/Genius+Bar.jpg" /></a><br />
</div><br />
Aquest matí de diumenge després de connectar-me una estona a internet he decidit entrar a la pàgina web d'Apple i demanar cita prèvia al Genius Bar de dins l'Apple Store. Un cop dins la pàgina i de fer tres passos he demanat cita per aquesta secció de la botiga on t'atenen els tècnics de la marca com si d'un bar es tractés. Un cop a la hora concertada m'han avisat puntualment i el "cambrer" s'ha presentat amb un somriure i hem començat a intentar solucionar el problema. El paio, molt professional, m'ha comentat que com que el telèfon estava comprat a Itàlia no podia fer-hi res al respecte degut a que cada empresa de telefonia es fa càrrec de les reparacions dels seus mòbils amb lo qual ho sentia molt però no podia ajudar-me. També, un cop amb el telèfon a la mà s'ha posat a riure i em diu "Joder, tens el telèfon ben Crackejat" i s'ha posat a riure, jo li he dit que aquest no era el problema que venia a solucionar. Res, ens hem despedit i fins a una altra.<br />
De tota manera és curiós entrar a una botiga com l'Apple Store, la forma com atenen els clients i el tracte que rep cada és digne d'admirar, un exemple d'una gran empresa.Unknownnoreply@blogger.com1