31 ene 2010

Fraser Island


Finalment hem ultimat tots els detalls que ens mancaven per poder viatjar en condicions. S'han hagut de fer algunes modificacions al llit que compartim el petit espai que disposa aquesta minúscula furgoneta, s'ha de tenir en compte que el paio amb el que viatjo, en Fanch, fa quasi dos metres de llargada. Hem hagut d' allargar les potes del llit per fer-hi cabre sota el catre una nevera elèctrica, una d'aquestes coses modernes que ens faciliten la vida. Després de fer números i de veure que cada dia havíem de comprar una saca de gel a quatre o cinc dolars cadascuna, vam decidir fer la inversió de la compra de la nevera. Per una banda la nevera i per altra els temes dels sacs de dormir, les cadires per relaxar-nos un cop en ruta mentre veiem passar els cangurs o la ràdio del trasto que quan la vam comprar no disposava de tal element indispensable. En Fanch és home de poquetes paraules i una mica de música o les notícies de l'ABC són d'allò més entretingudes entre silencis eterns.
Suposo que en qüestió d'uns dos o tres dies ens plantem a l'illa de sorra més gran del món, Fraser Island, la qual està a uns cinc-cents quilòmetres del lloc on ens trobem actualment. Es veu que rep aquest nom perquè el capità d'un vaixell de nom Stirling Castle que es dirigia a Austràlia al 1836 va naufraga amb la seva dona, ell va morir i ella  va tenir la sort de poder arribar a la illa i amb ajuda dels aborígens de la zona va poder sobreviure, d'aquí que després d'una temporada a l'illa va ser rescatada. Un cop a Melbourne la senyora d'aquest il·lustre cavaller de cognom Fraser va escriure les vivències a l'illa i va fer popular aquesta amb lo qual l'illa va rebre el nom d'aquest Britànic i la seva popular dona.
De tota manera aquesta illa ja estava habitada pels aborígens i ja tenia un nom que era K'gari que vol dir paradís en la llengua aborigen de la zona; un cop més els Britànics colonitzadors bategen tot allò que trepitgen.Tinc ganes d'arribar al lloc, plantar la tenda de campanya que he comprat i dedicar-me a fer curts passejos per la platja, banyar-me als llacs d'aigües transparents i cristal·lines que hi ha a l'illa i deixar que el temps passi mentre m'encanto amb qualsevol cosa que trobi. No estaria malament una mica de companyia femenina... potser els esperits dels aborígens estan de la meva part i m'aconsegueixen alguna fruita prohibida del paradís n'gari.

No hay comentarios: