Lady Musgrave

Després de passar per Bundaberg per veure el naixement de les tortugues i de ser testimoni del seu primer viatge en busca de les onades i al dia següent fer una visita a la destil·leria de rom més important d'Austràlia (Bundaberg Rom); ens adrecem a 1770, topònim de la localitat que fa referència a l'any que James Cook va posar els seus famosos peus a aquest indret. No gaire res a destacar, com sempre platges solitàries i immenses que et conviden a passejar i al poble en sí, cases aïllades amb el seu jardí perimetral, cotxe 4x4 o de gran cilindrada, la barca com no aparcada al portal de casa i la bandera Australiana amb la cara ben neta que s'aixeca orgullosa.
Després de contractar un viatge a la petita i inhabitada illa de Lady Musgrave ens hi adrecem per fer submarinisme o intentar-ho, ja que tant el Francès que m'acompanya com jo varem oblidar-nos de dur la llicència federativa que ens acredita com a coneixedors del medi subaquàtic. Malauradament després de provar diverses tècniques per convèncer al monitor de que teníem el diploma, inclús el suborn, que per cert aquí està molt mal vist, ens vam limitar a llogar unes ulleres i uns "patos" per fer una mica de Snorkel i veure els coralls i els animals que poblen la gran barrera de corall.
Una hora i mitja de camí i arribem a la illa, l'aigua blau turquesa, sorra blanca i fina, arbres que neixen no sé com i ocells que són els amos i senyors de la seva parcel·la de paradís i t'ho fan saber amb els seus molestos cants que entonen milers d'espècimens a l'hora creant un ambient d'absoluta follia. Corrent cap a la platja i el so infernal desapareix per sentir a flor de pell la carícia de la brisa marina i la seva cançó que convida a la calma i la observació de les turistes amb poca roba que passegen amb la boca oberta.
Un cop a l'aigua i les ulleres posades m'engresco a baixar uns quants metres de profunditat per apreciar els peixos que habiten les aigues tranquil·les de la llacuna, sempre protegides per mil·lenaris coralls que sense pressa han format aquesta muralla protectora, en forma de piscina circular quilomètrica que envolta la illa de corall.
Uns minuts i descobreixo un petit tauró que sembla que dorm, que no té gana i no fa cara de ser gaire perillós, m'hi acosto amb la càmera estanca que he comprat per quatre xavos i li faig una foto per ensenyar-li a en Guille Pitit (que és un fan dels taurons, encara que ell prefereix els que tenen cara de pocs amics i les dents de més de vint centímetres).