Outback

Outback Australià, així anomenen a la zona salvatge, despoblada, desèrtica, l'interior que no té res a veure amb les ciutats de costa on es pot gaudir de totes les facilitats. Aquí s'han de fer centenars de quilòmetres per anar d'un poble de dues cases, bar i benzinera a un altre poble d'una casa, motel, restaurant, benzinera i botiga de records que amablement sorprèn amb la companyia inesperada de viatgers i conductors panxuts i tatuats dels Road Trains que s'aturen en busca de repòs i combustible si s'escau.
Les camareres d'aquests antros solen ser jovenetes europees que treballen uns mesos per estalviar per continuar les seves aventures i aquesta diversitat de noietes que alegren aquests inòspits llocs atrauen com la mel a les mosques i apareixen de no sé on Australians aborrits que volen acabar de matar el dia emborratxant-se i intentant demanar matrimoni a les sol·licites femelles. Els preus en aquesta zona ben al contrari del que pensava són ridículament cars, una cervesa no gaire fresca et pot costar 7 dolars, cosa que a la franja de costa et sol costar 3 dolars. El preu de la benzina s'incrementa a mesura que no veus gent, deu ser directament proporcional el preu amb l'índex de població de la zona o simplement que l'amo i senyor de la tasca alegrement decideix posar la benzina a preu d'or i no et queixis perquè la següent benzinera està a tres cents quilòmetres.
Cada deu minuts apareixen del no res aborígens bruts i borratxos que s'adrecen amb els seus cotxes de gran cilindrada i destartalats a la benzinera per comprar alcohol i benzina pel cotxe i per esnifar. És un espectacle trist veure aquestes ànimes com gasten amb aquests productes els diners que els facilita el govern. Dins la taverna no hi poden entrar, segons comenten solen ser molt conflictius i l'amo del lloc posa les normes.

Quilòmetres i quilòmetres, el mateix espectacle que només canvia a mesura que el sol es mou de posició i ens regala infinitat de tons que es barrejen entre el vermell del terra australià, els núvols soberbis i el cel infinit, mostrant-nos una diapositiva diferent del mateix motiu en qüestió de minuts i a mesura que arriba el cap vespre els color es tranformen en segons, ràpidament les tonalitats desapareixen per convertir-se en d'altres i així successivament fins arribar a la nit on les protagonistres són les estrelles que es deixen veure amb tota la seva intensitat i vigor.