Els crits sords de les maletes

Des que vaig arribar a casa la Diana sembla que el temps s'estira. Vaig arribar a Wellington des d'Austràlia i notava que tenia ganes de relaxar-me, deixar-me portar sense preparatius i planificacions diàries, cada dia un nou itinerari, sempre a toc de pitu. Aquesta manera de fer havia estat en el meu últim més Australià el meu modus vivendi. Obria el Lonely Planet i no sabia ni per on començar, me'l mirava, analitzava la seva portada esperant notar les pessigolles de la inspiració em rasquessin sota el nas però res d'això passava, ans al contrari, em limitava a tancar el llibre i desar-lo dins la motxilla. Tenia ganes de passejar, veure la gent com caminava per la ciutat, olorar els carrers, sentir la brisa del mar colonitzant el port de Wellington i d'assaborir un aromàtic cafè en una terrassa banyada de sol amb boniques vistes. Un cop allí assegut intentava preguntar-me que carall faria demà dirigint la mirada cap al fons del paisatge, on la línia del mar s'abraça amb el cel i res, no obtenia resposta, simplement m'adonava que no m'importava tornar a fer el mateix un altre dia més.
Em llevo al matí i espero que el temps m'encarrili i em dirigeixi cap a l'hora següent, tinc gana menjo, tinc son dormo, tinc xarrera parlo i així sense més pretensions.
De tant en tant alguna sorpresa, em donen una feina nova, netejo la casa, o col·loco el rentaplats nou que la Diana ha comprat i així successivament, encarrilant cada una de les hores i mirant com sense voler aquestes hores es van omplint de contingut que trobo agradable.
L'altra dia vaig estar parlant amb la Diana, que és una periodista reputada a Nova Zelanda i li vaig comentar que m'agradava escriure i que sentia que no ho feina malament però que no tenia la seguretat que aquesta impressió meva fos certa. Li vaig argumentar que qui més bé que ella per valorar els meus escrits guardats a la memòria del portàtil i fer-me una crítica imparcial i honesta, reiterant-li diverses vegades que fos sincera amb la seva opinió. Al cap d'unes hores em va dir que li agradava com ho feia i em va oferir una feina de corregir o refer escrits en espanyol de pàgines web Neozelandeses que volen promocionar-se als països de parla hispana. Vaig acceptar encantat i en dues horetes vaig enllestir el meu primer treball remunerat a les antípodes. Al dia següent el client va trucar-la dient-li que el treball li havia agradat i que li enviaria més feina d'altres webs de la seva associació.
M'agrada la forma simple de relació de les persones en aquest país, estic content i espero que demà les maletes em facin un crit d'atenció i em guiïn cap a la meva nova destinació o no...

P.D Salut!! Avui és el dia del pare i el meu Sant, fa un sol que escalfa la fresca tardor i a la terrassa si està de conya, vaig a fer-me un altre tè.